Madrid és l’única ciutat del món que, sense donar al mar, té dos ports. Enhorabona! Ho va proclamar l’altre dia la presidenta de la comunitat autònoma, Isabel Díaz Ayuso, en una cimera d’empresaris valencians i madrilenys. Per a Ayuso, “el port marítim de Madrid és el de València”. El marítim, perquè, a més de fluvials, encara n’hi ha d’una tercera categoria: “el port sec d’Espanya és Madrid”, va reblar la presidenta.
Com que ja fa dècades que els dirigents de la capital de l’Estat afirmen que la platja de Madrid és València -encara que també en tenen una de seca-, ja només els falta afegir que el barri més ben aprofitat de la capital és la mateixa València.
L’ocurrència faria riure, però és molt més seriosa del que sembla, perquè Madrid s’ha dotat de la capacitat per fer de dic sec mentre ha triat València com a porta d’entrada marítima. Per dotar-la de la infraestructura que necessita fa pocs dies també el ministre de Transports, Óscar Puente, va anunciar que el seu govern havia decidit aprovar el Projecte d’Ampliació Nord del Port de València, amb una inversió de 1.700 milions d’euros que es completarà en un termini de cinc anys.
Aquesta obra comportarà que les instal·lacions del Grau comptaran amb cinc milions de contenidors més. I això convertirà el de València en el port més gran del Mediterrani Occidental. Al mateix temps encara es milloraran més les connexions d’alta velocitat entre les dues ciutats, en una maniobra que el govern de Pedro Sánchez considera com “un ramal del Corredor Mediterrani”. Madrid no només té port i platja, sinó corredor mediterrani. No és pot ser més marítim.
El ministre Puente va fer l’anunci en una roda de premsa conjunta amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i l’alcaldessa de la ciutat, María José Catalá, que la van rebre com si València hagués estat l’escollida per a fer els Jocs Olímpics fins al tercer mil·leni. I això que qui paga la inversió és el malvat i pèrfid Pedro Sánchez.
Al País Valencià les úniques veus que s’han alçat en contra de la decisió han estat els partits Compromís i Sumar -que ja ha anunciat l’oposició al projecte fins i tot davant els tribunals- i algunes entitats ecologistes. Partits i associacions hi addueixen que la Declaració d’Impacte Ambiental necessària per legitimar-lo és del 2007 i ha quedat desfasada. La mobilització al carrer, però, que fins ara ha expressat el rebuig a l’ampliació del port és imperceptible.
PSOE i PP coincideixen en la necessitat que València siga el port de Madrid i el més gran d’Europa si cal. Deixant a part la protesta per l’impacte ambiental que pot suposar -que caldria estudiar amb rigor-, l’econòmic sobre la ciutat i el país serà molt important.
I ací una vegada més cal evidenciar el contrast. Barcelona té un port important, que, òbviament, no pretén ser el de Madrid. Perquè no cal i perquè tot no s’ha d’apamar amb el mateix criteri. Per això, al marge de qualsevol altra consideració socialistes i populars no contemplen ampliar-lo amb la mateixa ambició. Però, en tot cas, si no fora així, només cal parar-se un segon a pensar quina reacció motivaria a Catalunya la mateixa decisió si, en lloc de triar el de València, haguera triat el de Barcelona…
