L’economia està resistint prou bé als importants xocs que hem viscut durant els anys 2022 i 2023. Tot i que la inflació va assolir l’any passat la taxa més alta en 40 anys i que els tipus d’interès han registrat la pujada més ràpida i alcista des de la creació de l’euro (del 0% al 4,5% en poc més d’un any), l’economia ha esquivat la recessió. La bona evolució del mercat laboral i dels resultats empresarials han sorprès positivament. No som els únics. A la majoria dels països europeus i als Estats Units tampoc s’ha complert la profecia de la recessió. Si revisem la història, es pot comprovar com en els darrers 50 anys, pujades de tipus d’interès vertiginosos com els viscuts aquests darrers mesos havien estat l’avantsala d’una recessió econòmica als Estats Units. Aquest cop ha estat diferent. Serà un fenomen a estudiar als llibres de text d’Economia.
El 2023 el tancarem amb un creixement del PIB tant a Espanya com a Catalunya al voltant del 2,4%, una taxa que quadruplica la mitjana de la zona euro (0,6%). El balanç també és positiu quan ens comparem amb els nostres principals socis comercials: França creixerà un 0,9% el 2023 segons les estimacions de l’OCDE, Itàlia un 0,7%, mentre que Alemanya serà una de les poques economies que tancarà a negatiu (-0,1%). Però lluny de ser un miracle -en economia no hi ha miracles-, exposaré a continuació les principals raons que estan darrere d’aquesta anomenada “resiliència de l’economia”.
Hi ha com a mínim quatre característiques de l’actual crisi inflacionària que la fan diferent a altres crisis passades. La primera és que es produeix just després d’una pandèmia, durant la qual les famílies van acumular una gran quantitat d’estalvi que han pogut anar emprant durant els mesos d’elevada inflació. La segona és que el nivell d’endeutament d’empreses i famílies actualment ésmoderat, lluny dels alts registres d’abans de la crisi del 2008, cosa que ha permès que la pujada de tipus estigui afectant de forma suau al consum i la inversió. La tercera és que les empreses estan aprofitant la seva bona liquiditat per evitar demanar nous préstecs a les condicions actuals i mantenen aquells que tenen contractats a baixíssimes taxes d’interès, a l’espera que es produeixin les primeres baixades de tipus el 2024. Finalment, malgrat el gran deute del sector públic, la major part d’aquest està contractat a tipus molt baixos i en mans majoritàriament del Banc Central Europeu. Les noves emissions de deute que s’han fet darrerament a un tipus d’interès del 4% només representen una petita part del total del deute de l’Estat, amb un impacte pressupostari encara molt baix (la despesa pública en interessos el 2023 mantindrà, previsiblement, un pes en el PIB del 2,4%, igual que el 2022, i lluny del màxim del 3,6% del PIB que va assolir el 2013). Això, sumat a la suspensió de les regles fiscals, ha donat ales a la despesa pública, contribuint així al creixement econòmic.
El que podem esperar de l’economia el 2024 dependrà en bona mesura de com es comportin aquests factors. Però tot apunta que els quatre vents de cua que han impulsat l’economia el 2023 perdin força (o deixin de bufar) el 2024. D’una banda, es preveu que el 2024 ja s’hagi absorbit tot l’estalvi excepcional acumulat durant la pandèmia. D’altra banda, gran part dels venciments dels deutes a tipus d’interès baixos s’hauran de renovar per altres a taxes més altes tant al sector públic com al privat, la qual cosa incrementarà la despesa en interessos. I, finalment, les noves regles fiscals de control del dèficit públic que es reintroduiran el 2024 limitaran el creixement de la despesa pública. Malgrat tot això, altres factors poden afavorir l’economia l’any que ve. Les perspectives econòmiques a la zona euro són més positives per a l’any vinent, degut sobretot a la superació de la crisi energètica que ha afectat especialment a la indústria alemanya.
En definitiva, per a l’any 2024 podem esperar un creixement moderat de les economies espanyola i catalana (al voltant de l’1,5%), tot i que continua sent força superior a la previsió per a la zona euro (0,9% segons l’OCDE). L’ocupació continuarà creixent a l’economia espanyola a un ritme del 0,9%, però molt per sota dels dos darrers anys (2,8% de mitjana). La inflació donarà un respir a les famílies, que podran reorganitzar les despeses. L’augment dels salaris, de les pensions i del salari mínim que s’està negociant, permetrà compensar en part la pèrdua de poder adquisitiva de l’any passat. Només les famílies que tinguin hipoteques a tipus d’interès variable veuran minvada la capacitat de despesa com a conseqüència de l’augment de les quotes hipotecàries. Ara bé, les revisions que es produeixin durant la primavera del 2024 seran les que apliquin un tipus d’interès més alt, a partir d’aquí decreixerà a poc a poc la quota. Els mercats descompten que la baixada de tipus d’interès s’iniciï en la segona part de l’any vinent, sempre i quan no hi ha nous ensurts. Així que ens podem menjar els torrons relativament tranquils.
