Aquesta setmana l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha dut a terme una revisió de la comptabilitat nacional. Això ha implicat una modificació d’alguns agregats econòmics que composen el producte interior brut (PIB), com el consum intern o la demanda exterior.
La conseqüència immediata d’aquesta revisió és que el PIB espanyol del període 2020-2022 ha augmentat en un 1,5% en termes nominals i un 1,3% en termes reals, cosa que implica que l’any 2022 es van recuperar els nivells d’activitat econòmica prèvia a la pandèmia. D’aquesta manera, la taxa de creixement del PIB per l’any 2021 ascendeix del 5,5% al 6,4%, mentre que la taxa pel 2022 passa d’un registre del 5,5% al 5,8%. La revisió d’un indicador tan rellevant com el PIB té un impacte directe sobre d’altres mètriques econòmiques que s’acostumen a mesurar en relació a la renda nacional. En l’àmbit de la política fiscal i les finances públiques, això té incidència sobre el dèficit i el deute públic, que veuen reduïda la seva magnitud respecte la renda nacional per un creixement del denominador.
Al seu torn, el Banc d’Espanya també ha dut a terme una revisió de les previsions del seu quadre macroeconòmic pel que queda d’aquest any i pels dos següents. En aquest cas, la revisió ha estat a la baixa i s’espera una alentiment del creixement econòmic per un repunt dels preus de l’energia i per la intensa política monetària restrictiva del Banc Central Europeu per contenir la inflació, amb successives pujades dels tipus d’interès de referència que sembla que estan arribant a la seva fi.
Finalment, l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) també ha dut a terme una nova revisió de les seves perspectives de creixement. Espanya és un dels països pels quals aquesta institució internacional és més optimista, i ha corregit a l’alça les previsions d’expansió econòmica, després de fer-ho els mesos de març i juny. Així, preveu un augment del PIB del 2,3% per aquest any 2023, un punt percentual més respecte l’1,3% de les estimacions inicials. Això contrasta amb la revisió a la baixa per gran part dels països i l’Eurozona, especialment afectada per la situació industrial d’Alemanya. Segons Eurostat, Espanya també es manté com una de les economies amb una taxa d’inflació més baixa de la zona euro, amb un 2,4% pel mes d’agost, la mateixa taxa que Bèlgica i només per sobre del 2,3% registrat per Dinamarca.
Les revisions estadístiques, lluny de constituir una anomalia, son un fenomen habitual que buscamillorar les estimacions de l’activitat econòmica a mesura que es van fent públics indicadors addicionals que permeten una major aproximació a la situació passada, present i futura. Altres països del nostre entorn que també estan duent a terme revisions de la seva comptabilitat nacional son França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit o els Països Baixos. És important mantenir les autoritats estadístiques fora de les lluites polítiques per tal de minimitzar pressions, possibles biaixos o conflictes d’interès en les estimacions.
Malgrat que l’economia espanyola, a diferència de la d’alguns socis europeus, encara sembla que és lluny d’un eventual escenari de recessió econòmica caldrà estar atents a l’evolució dels indicadors de conjuntura i com poden estar condicionats per xocs a curt termini.
