L’entrada del nou curs planteja alguns reptes de política econòmica que caldrà seguir de ben a prop a nivell europeu i nacional.
En primer lloc, el curs seguirà marcat per les decisions que adoptin les autoritats monetàries per contenir la inflació. Les xifres que hem conegut recentment ens indiquen que l’oferta monetària, el que tècnicament s’anomena M3, ha caigut, en termes interanuals, per primera vegada en 13 anys. Això és conseqüència directa de l’enduriment de la política monetària, que des de fa més d’un any ha esdevingut enormement restrictiva amb nombrosos augments dels tipus d’interès, fet que s’ha traduït en una menor liquiditat disponible i, en conseqüència, una caiguda del crèdit. La Presidenta del Banc Central Europeu va deixar entreveure, després del novè augment dels tipus d’interès consecutiu, que la institució emissora podria acordar frenar el ritme durant el mes de setembre.
En l’àmbit fiscal, aquest serà el curs on es recuperaran les anomenades ‘regles fiscals’, és a dir, les normes que restringeixen els límits de dèficit i deute, a més d’imposar un criteri de sostenibilitat a llarg termini de la política fiscal.Aquestes regles es van suspendre temporalment davant el xoc econòmic que va suposar la COVID-19 per tal d’atorgar marge als Estats per poder aplicar mesures que contrarestessin els efectes adversos de les restriccions de contenció pandèmica. La UE es troba immersa en un debat sobre la reforma d’aquestes regles després de les lliçons apreses en les dues darreres grans crisis econòmiques, i la Comissió Europea ja va formular una proposta fa uns mesos.
També cal tenir en compte que a nivell comunitari el curs estarà marcat per unes eleccions europees que se celebraran la primera setmana del mes de juny de 2024. La política climàtica i energètica tornarà a ser un eix fonamental del debat electoral, i més tenint en compte que la reforma del mercat elèctric proposada per la Comissió Europea molt probablement entrarà en vigor abans dels comicis europeus, una vegada concloses les negociacions entre el Parlament i el Consell de la UE. En aquest sentit, les dades ens indiquen que la situació de les reserves de gassubterrànies a la majoria de països europeus es troba en una situació immillorable, amb xifres considerablement superiors a les de la mitjana històrica, i lluny dels riscos pel subministrament de fa un parell d’anys. En el global de la UE, les reserves es troben per sobre del 90%, quan en aquesta època de l’any habitualment es situen per sota del 80% (amb un mínim al voltant del 66% l’any 2021). En el cas d’Espanya i Portugal, aquestes ja van assolir el 100% de la capacitat a mitjans del mes d’agost.
A nivell estatal, el curs vindrà evidentment marcat per una eventual investidura fallida i una possible repetició electoral a principis de l’any 2024. Per tal d’evitar aquest escenari serà necessària una geometria variable que podria introduir forts condicionants en la política econòmica a canvi dels suports parlamentaris per fer sostenible la legislatura. Sobre la taula hi ha l’enèsima reforma del model de finançament, el traspàs de Rodalies, una eventual ampliació de l’aeroport del Prat o la transferència d’altres competències. Malgrat tot, sembla que els condicionants més rellevants per afavorir un nou Govern Sánchez no son de caràcter econòmic i estan més relacionats amb qüestions com l’amnistia o l’autodeterminació. La presidència rotatòria de la UE, que des del primer de juliol recau en Espanya, coincidirà amb aquest període d’interinatge, on també caldrà seguir desplegant els fons europeus.
Altres qüestions que seguiran sobre la taula durant el proper curs i a molt més llarg termini son les pensions, que tornaran a incrementar-se amb la taxa de variació anual de l’IPC dels darrers dotze mesos, i que algunes estimacions situen al voltant del 4%, una xifra substancialment inferior al 8,5% de l’any passat. També serà interessant analitzar l’entrada en vigor de dues normatives digitals aprovades a nivell comunitari, la Llei de Mercats Digitals i la Llei de Serveis Digitals,que començaran a operar plenament al llarg d’aquest curs, i que introduiran certes obligacions a les Big Tech.
