Tot i que encara queden uns dies per cloure l’any, ja podem afirmar que l’any 2023 serà el primer any on la quota renovable del sistema elèctric espanyol superarà per primera vegada el 50% de generació renovable. Si a les xifres anteriors li afegim la generació nuclear obtindrem que el percentatge de generació lliure d’emissions de CO2 del 2023 es situarà al voltant del 72%, també un nou màxim històric, i tretze punts superior al percentatge registrat l’any 2019. Aquestes xifres no inclouen l’autoconsum, que no és reportat per l’operador del sistema elèctric, cosa que encara fa que la generació renovable sigui uns quants punts superior.
El mes de novembre ha esdevingut el mes amb major percentatge de generació renovable de la història del sistema elèctric espanyol. L’elevat ritme de desplegament de la potència solar fotovoltaica, sumat a les bones xifres de generació eòlica i al fort creixement de la generació hidràulica han fet que la cobertura renovable es situï al voltant del 60%. En termes absoluts, el mes amb major generació renovable encara segueix essent el gener d’aquest mateix any, quan es van generar un total de 13,5 TWh renovables. El motiu és que durant el mes de gener l’electricitat generada va ser major a la del mes de novembre, i la participació renovable respecte el total va ser lleugerament menor.
Tots aquests elements faran que el sistema elèctric finalitzi l’any havent emès un total de 32 milions de tones de CO2, una important reducció respecte les gairebé 44,5 milions de tones emeses l’any2022, i inferiors també a les dels anys 2020 i 2021. Cal tenir en compte que l’any 2022 es va experimentar un fort creixement de la generació fòssil per la situació anòmala de l’escalada dels preus de l’energia, l’aplicació de diverses mesures regulatòries excepcionals i la delicada situació del parc nuclear francès que va fer que es disparessin les seves necessitats d’importació elèctrica, cosa que va portar els cicles combinats de l’Estat a xifres rècord de generació i, en conseqüència, d’emissions. Més lluny encara queden les 50 milions de tones emeses l’any 2019, quan encara operaven una part important de les centrals tèrmiques de carbó que s’han anat tancant els darrers anys.
No hi ha dubte que aquestes xifres son bones, però no hem d’oblidar que els compromisos europeus imposen una quota de generació renovable del 42,5%, però no sobre l’electricitat, sinó de tota l’energia que consumim. Gran part d’aquesta energia encara es troba sense electrificar i manté uns elevats nivells de dependència dels combustibles fòssils, com és el cas del sector del transport.
En el cas de Catalunya, la xifra de generació renovable tancarà l’any amb un 15%, un percentatge que no ha millorat especialment. De fet, en el cas català el percentatge és lleugerament inferior al del 2019, quan la generació renovable va suposar més d’un 16% del total de la generació elèctrica. La contribució catalana als 4.382 MW instal·lats de potència solar fotovoltaica a tot l’Estat es limita a 6,4 MW, representant menys d’un 0,15% del total de la nova potència.
Pel que fa als 402 MW eòlics instal·lats, Catalunya no ha contribuït amb cap MW (sens perjudici d’actualitzacions retroactives de les dades), una situació que es repeteix en tres dels darrers cinc anys, amb els anys 2020 i 2021 com a única excepció. Per davant de Catalunya es situen Castella la Manxa, Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella i Lleó, les Illes Balears, Navarra, Canàries, València i Múrcia.
Una vegada més, observem avenços importants en molts territoris per assolir els objectius que han de materialitzar la descarbonització de les nostres economies, però en d’altres encara cal enlairar-se per començar a volar. I el temps no juga a favor.
