El Govern espanyol ha presentat un esborrany de proposta d’actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) pel període 2023-2030. Aquest document es deriva de normatives europees en matèria de governança energètica, i busca adaptar els objectius fixats en el document inicial del període 2021-2030 per tal de ser més ambiciosos amb els objectius climàtics. Ara l’esborrany es sotmetrà a una consulta pública on es podran fer aportacions per tal de corregir el document i millorar-lo fins l’adopció de la versió definitiva.
Els paràmetres més destacats d’aquesta nova versió son la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte l’any 1990, el percentatge que les renovables tindran sobre el consum d’energia final, la millora de l’eficiència energètica i la quota renovable en la generació elèctrica. Així, la reducció d’emissions s’intensifica del 23% fins el 32%. La participació renovable en el consum final d’energia ascendeix del 42% al 48%, una xifra que es situa fins i tot per sobre del compromisos europeus, també recentment actualitzats. El percentatge de generació elèctrica amb origen renovable ascendirà del 74% fins el 81%. El sector s’ha mostrat escèptic amb alguns elements del document, ja que requereixen d’una acceleració del ritme de desplegament d’algunes tecnologies i un important esforç inversor, a més d’una infraestructura dimensionada que permeti absorbir tots els nous desplegaments.
La potència renovable instal·lada s’ha revistat fortament a l’alça, especialment tenint en compte l’espectacular creixement de la potència solar a l’Estat, que ha anat superant els objectius marcats amb escreix. Així, segons l’esborrany proposat, es preveu que l’any 2030 hi hagi una capacitat fotovoltaica instal·lada de 76 GW (respecte els 39 GW previstos), i avui dia n’hi ha al voltant de 21 GW. La potència eòlica s’enfilaria fins els 62 GW (respecte els 50 GW previstos), un augment també rellevant tenint en compte els 30 GW actualment instal·lats. Per tal d’assolir els objectius, l’acceleració eòlica haurà de ser important, tenint en compte que en els darrers anys el ritme ha estat de molta menor intensitat que la solar. En els darrers anys s’han instal·lat una mitjana de 1,5 GW/anuals, i caldria intensificar-los fins els 4,5 GW/anuals. En altres paraules: hem de fer en 7 anys el que abans hauríem fet en 21.
Una altre element fonamental de la transició energètica que permeti maximitzar l’ús de la generació renovable és l’emmagatzemament d’energia. Avui dia, la major part d’energia emmagatzemada es troba als embassaments hidràulics en forma d’aigua, però la major penetració renovable i el caràcter no gestionable de la seva energia primària (el vent i el sol) faran imprescindible dotar el sistema elèctric de mecanismes que permetin traslladar part del consum en moments diferents a la generació, com les bateries. Els objectius d’emmagatzematge augmenten, però ho fan a un ritme molt menor que el creixement de la potència renovable.
El document preveu que l’Estat serà un important exportador net d’electricitat. El saldo net entre exportacions i importacions de l’any 2030 ascendirà als 51 TWh. Entre l’any 2016 i el 2022, Espanya només ha sigut exportadora neta durant l’any 2022, amb un total 20 TWh exportats (per circumstàncies excepcionals de la crisi energètica). Per tant, per assolir els objectius en aquesta matèria hauríem de multiplicar per 2,6 la xifra històrica de l’any 2022. El problema és que l’exportació i importació d’electricitat tenen una restricció de capacitat: el grau d’interconnexió. Amb les infraestructures existents avui dia no seria possible assolir-los. El propi PNIEC preveu la construcció de noves interconnexions amb França que situarien la capacitat d’intercanvi en els 8.000 MW, i que suposaria gairebé triplicar la capacitat existent. Sembla difícil poder tenir operativa tanta nova capacitat en menys de set anys, i més tenint en compte les reticències franceses cada vegada que es posen sobre la taula projectes d’aquestes característiques.
En definitiva, es tracta d’un ambiciós document que revisa a l’alça tots els compromisos per assolir la descarbonització, però que pot topar-se amb alguns colls d’ampolla que dificultin el seu assoliment.
