Com cada any per aquestes dates, l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les seves sigles en anglès) ha publicat el ‘World Energy Outlook’, un dels informes anuals més rellevants en l’àmbit energètic.Aquest extens document, de mes de 350 pàgines,analitza la situació energètica mundial i les previsions sobre variables com l’oferta, el consum, les emissions, els preus, la disponibilitat de minerals, etc. La IEA fa un recordatori molt taxatiu i explícit sobre el fet que “cap país és una illa energètica, i cap país pot aïllar-se dels efectes del canvi climàtic”, i que la necessitat de cooperació i col·laboració globals en matèria energètica “mai ha estat tan gran”.
L’anàlisi comença recordant que algunes de les pressions de la crisi energètica, com la forta escalada de preus de l’any 2022 després de la invasió d’Ucraïna,s’han alleugerit, però d’altres encara persisteixen i fan preveure un cert període d’inestabilitat, agreujat per les darreres tensions i l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. La preocupació per una eventual disrupció de la seguretat del subministrament de gas ha fet augmentar les inversions en nova capacitat de liqüefacció necessàries pel gas natural liquat (LNG), que fins l’any 2030 afegirà l’equivalent a la meitat del subministrament actual de LNG. Els principals països impulsors d’aquesta nova capacitat son els Estats Units i Qatar, amb un 60% del total.
Pel que fa a la nova potència renovable, s’estima que aquest any s’instal·laran un total de 500 GW, un nou rècord global que deixa enrere el rècord històric de l’any 2022. La inversió en energies netes ha experimentat un creixement del 40% respecte els nivells de 2020, i cada dia el món destina 1.000 milions de dòlars aldesplegament de nova potència solar. La IEA també constata una forta acceleració en el desplegament dels vehicles elèctrics. L’any 2020, només el 4% dels automòbils venuts eren elèctrics, mentre que l’any 2023 aquesta xifra ja ascendeix al 20%.
Un dels elements més encoratjadors és la previsió que abans de l’any 2030 el món arribarà al sostre d’emissions de diòxid de carboni, i a partir d’aquest moment aquestes es començaran a reduir. El percentatge d’energia amb origen fòssil s’havia mantingut estable al voltant del 80%, però ja ha iniciat una reducció que el situarà al 73% a finals d’aquesta dècada. Això no vol dir que tots els països passin a reduir les seves emissions, ja que n’hi haurà que encara les seguiran augmentant, però en termes globals el món n’estarà generant menys cada any. L’actor més rellevant en aquest fenomen és la Xina. El gegant asiàtic, malgrat ser actualment un gran generador d’emissions i haver contribuït de manera molt intensa a l’augment de la demanda de petroli, gas i carbó, està duent a terme grans esforços econòmics, tecnològics i materials per fer passos decidits cap a la descarbonització. Una xifra il·lustrativa en aquest sentit que exemplifica la seva magnitud és que actualment la meitat de tot el desplegament eòlic i solar al món es fa dins de les seves fronteres.
L’agència de cooperació energètica també fa un recordatori sobre la imperiosa necessitat de diversificarles fonts d’aprovisionament i innovar per generar guanys en eficiència. Caldrà treballar per reduir algunes dependències que encara persisteixen i que poden esdevenir un risc considerable per materialitzar la descarbonització, com la qüestió relativa als minerals crítics. Malgrat la situació energètica viscuda els darrers anys, sembla que del document de la IEA podem extreure’n un cert optimisme.
