El passat 12 de febrer, el Banc d’Espanya, l’Agència Tributària, la Seguretat Social, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i el Servei Públic d’Ocupació Estatal(SEPE) van subscriure un acord per tal de permetre l’accés conjunt a les seves bases de dades per treballs científics d’investigació d’interès públic. L’esmentat accés ja estarà plenament operatiu al llarg del primer trimestre d’aquest mateix any, i l’acord preveu que altres administracions s’hi puguin adherir en el futur.
Aquest acord és sens dubte una excel·lent notícia per fomentar una avaluació més informada i rigorosa de les polítiques públiques que ajudi a donar resposta aqüestions que fins ara restaven sense resoldre. Això permetrà creuar les dades que cadascuna d’aquestes institucions recopila i administra mitjançant la integració de noves variables que fins ara no es podien tenir en compte a l’hora de dur a terme les estimacions, cosa que contribuirà a enriquir les anàlisis
L’ús de dades administratives ha estat una de les grans revolucions del procés d’avaluació de polítiques públiques en la professió econòmica. L’accés a registres exhaustius de dades detallades, individualitzades, amb característiques sobre una pluralitat de variables sociodemogràfiques han permès millorar i aprofundir en la qualitat de les estimacions realitzades. Un exemple paradigmàtic és la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), que permet seguir la trajectòria laboral d’un nombre molt significatiu de treballadors per analitzar l’impacte de les polítiques laborals com, per exemple, les reformes que modifiquen l’estructura contractual o els canvis en el salari mínim interprofessional.
Hi ha països on l’accés a aquests registres fa temps que és generalitzat i això ha permès que s’hagin produït anàlisis pioneres en les jurisdiccions que havien desenvolupat aquesta infraestructura estadística. Els treballs de Raj Chetty, un dels economistes contemporanis més rellevants, han portat aquest tipus d’avaluació a nivells mai vistos abans, amb anàlisis dutes a terme sobre una mostra tant representativa pràcticament equivalent a la poblacional. Un famós treball d’aquest economista és el que creua dades relatives a les patents, estadístiques tributàries i variables educatives per analitzar els factors que condicionen i contribueixen a qui esdevé ‘inventor’, informant el debat sobre les polítiques públiques en matèria d’innovació. En el cas espanyol, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal ha dut a terme algunes anàlisis que han estat possibles gràcies a l’encreuament de diverses bases de dades, com l’Enquesta de Pressupostos Familiars i registres fiscals que permeten analitzar l’impacte distributiu de modificacions tributàries per decils de renda.
El Banc d’Espanya disposa d’informació relativa als balanços de les empreses; la Seguretat Social de tota la informació relativa a les trajectòries laborals i lescotitzacions socials; l’Agència Tributària té les dades fiscals, que també permeten estimar els ingressos mitjançant l’anàlisi de les bases imposables i que ja fa temps que publica xifres amb una mostra moltrepresentativa de contribuents; el SEPE disposa de la informació relativa a tota l’activitat prestacional de les administracions públiques; finalment, l’INE disposa d’un nombre molt exhaustiu de base de dades de temes molt diversos i, com a autoritat estadística a l’Estat, és la institució encarregada d’elaborar les estimacions del producte interior brut, la inflació o l’evolució de l’activitat econòmica per múltiples sectors.
Els exercicis de col·laboració institucional per millorar la transparència i l’avaluació de l’actuació pública, que en definitiva vol dir analitzar si s’està fent un ús eficient i eficaç dels recursos de tots els contribuents, son un exemple en la bona direcció per enfortir la qualitat institucional. Per descomptat, l’accés a aquestes dades i els eventuals estudis acadèmics que es puguin dur a terme no necessàriament implicaran que els executors de les polítiques segueixin les conclusions que se’n derivinal peu de la lletra. Aquest serà un pas que costarà molt més d’implementar ja que, per desgràcia, son nombrosos els exemples on els polítics al capdavant del poder executiu han adoptat polítiques públiques contràries a bona part de l’evidència empírica disponible.
