El passat 20 de febrer la Comissió Europea va fer pública la decisió on autoritzava,amb certes condicions, la ‘joint-venture’ entre Orange i MasMóvil a Espanya.Aquesta operació suposarà la creació de l’entitat més gran d’Espanya en matèria de telecomunicacions, superant l’operador incumbent històric, Telefónica, en diversos segments.
El gran beneficiat d’aquesta operació ha estat Digi, el cinquè operador del mercat espanyol que ha acumulat un fort creixement en els darrers anys en els segments on opera. Les condicions de la fusió, conegudes en l’argot de la professió com a ‘remedies’, impliquen que aquest operador rebrà diverses bandes de freqüència de l’espectre radioelèctric i podrà prestar serveis mòbils amb infraestructura pròpia.Fins ara era un operador mòbil virtual (OMV), és a dir, que necessitava de la infraestructura d’altres operadors, com Telefónica, per poder prestar els serveis en aquest segment. En l’àmbit fix, Digi sí que compta amb una infraestructura que ha anat desplegant, i és per això que els ‘remedies’ de la fusió no inclouen cap mesura en aquest segment.
L’operació també pot tenir un impacte sobre la vigent regulació de telecomunicacions per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que imposa obligacions a Telefónica perquè presti accés sobre certes infraestructures a altres operadors. El fet de tenir un nou líder en diversos segments del mercat farà que calgui replantejar alguns aspectes d’aquesta regulació, que sempre ha de seguir els principis de necessitat, proporcionalitat i mínima distorsió i enfocar-se estrictament a solucionar problemes de competència estructurals.
Es tracta d’una de les operacions de concentració més rellevants dels darrers anys al sector, i l’expectació per part de tots els operadors del continent era màxima. El motiu d’aquesta expectació no és per l’operació en si, sinó pel context en què es produeix. L’autorització, segons la interpretació majoritària, pot obrir la porta a una major permissibilitat per part de la Comissió Europea a les consolidacions en el sector de les telecomunicacions, després d’un temps amb posicionaments més restrictius que han implicat, en alguns casos, prohibicions directes de certes operacions.
La gran quantitat de recursos necessaris per desplegar xarxes i assolir els objectius marcats en l’àmbit de cobertura digital a la UE són enormes. Els operadors fa molt de temps que posen el crit al cel per la forta caiguda dels seus marges i la intensitat competitiva per part de nous entrants que dificulta que puguin acumular els recursos necessaris per dur a terme aquestes inversions. Això també ha fet que aquests operadors hagin volgut posar sobre la taula mecanismes alternatius per augmentar els ingressos, com la coneguda com a ‘contribució justa’ (fair share), que consisteix a voler fer pagar els grans generadors de trànsit global d’Internet una quota per l’ús de les xarxes per on aquest trànsit circula. També han parlat de la situació diferencial als Estats Units o la Xina, amb una major concentració d’operadors i preus generalment més elevats, o de la importància que es materialitzin adquisicions entre estats membres per tenir una major integració en un mercat encara molt fragmentat, ja que actualment cada Estat té els seus propis ‘campions nacionals’.
Tanmateix, aquest possible canvi en la permissibilitat comunitària no ens ha de fer oblidar un dels objectius principals de la política de competència, que no és altre que el benestar del consumidor. Integrar altres objectius en la política de competència pot fer desviar-nos de la seva tasca principal i, en darrera instància, perjudicar els qui inicialment buscava protegir.
