Des de l’aprovació de la Llei 21/2021, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, aquestes prestacions socials contributives estan indexades a la taxa de variació anual de l’índex de preus al consum, és a dir, a la inflació. En concret, aquesta norma estableix que el percentatge de revalorització de les pensions serà la mitjana de la taxa de variació anual de la inflació dels dotze mesos previs al desembre de l’any anterior. Per conèixer aquest percentatge podem dur a terme la mitjana aritmètica de les xifres ja conegudes publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, i que van des del mes de desembre passat fins la xifra provisional del mes d’octubre de 2023. Ens faltarà, però, la xifra d’aquest mes de novembre encara en curs.
La inflació mitjana entre desembre del 2022 i octubre del 2023 es situa en un 3,8%. La previsió de la taxa d’inflació pel mes de novembre, segons FUNCAS, es situa en el 4,4%. Altres previsions macroeconòmiques la situen en una magnitud propera a aquesta estimació. Això implica que la revalorització es situarà al voltant del 3,9%. Si tenim en compte que segons les xifres de la Seguretat Social la nòmina mensual de les pensions contributives ja ascendeix als 12.075 milions d’euros, això suposarà un augment mensual d’uns 470 milions d’euros. En termes anualitzats, i tenint en compte les dues nòmines extraordinàries de juny i desembre, la xifra s’enfilaria fins prop de 6.560 milions d’euros.
L’any passat la revalorització es va situar en un 8,5% per les elevades taxes d’inflació que vam tenir durant el període considerat pel còmput. En termes anuals, la revalorització va suposar afegir uns 13.500 milions d’euros anuals de nova despesa estructural. Per tant, en només dos anys, la revalorització de les pensions haurà suposat un augment anual de la despesa estructural de més de 20.000 milions d’euros, un import superior a una tercera part de tota la despesa educativa efectuada a l’Estat per tots els nivells educatius.
En aquest sentit, el darrer informe de l’OCDE analitzant la situació econòmica d’Espanya, publicat a finals d’octubre, dedica un apartat específic a l’augment de la despesa pública en diverses partides, i les pensions ocupen, evidentment, un lloc destacat. Començarecordant que el deute de la Seguretat Social va arribar als 106.000 milions d’euros a finals de l’any 2022. A continuació, descriu les principals característiques del sistema de pensions vigent a Espanya, que ofereix una elevada taxa de substitució, és a dir, un elevat percentatge de la pensió en relació al darrer salari. La supressió del factor de sostenibilitat, que buscava corregir els desequilibris del sistema de pensions i integrar l’allargament de l’esperança de vida com un factor corrector de les prestacions, ha disparat encara més aquesta ràtio fins situar-la en el top cinc de països membres. També posa èmfasi en el fet que, en termes comparatius, els treballadors de l’Estat deixen de treballar abans que els de la resta de l’OCDE i compten amb una jubilació extremadament prolongada, ja que l’edat efectiva de sortida del mercat laboral es va situar en els 60,7 anys durant el 2020.
La institució de cooperació econòmica global recomana que en comptes d’imposar contribucions addicionals als treballadors en actiu caldria estendre la vida laboral mitjançant una vinculació de l’edat de jubilació amb l’esperança de vida, tal i com ja va recomanar fa dos anys en aquest mateix informe. L’avís final és encara més demolidor, ja que afirma que “si els dèficits del sistema de pensions continuen essent coberts amb ingressos generals, mantenir els beneficis de les pensions es farà en detriment d’altres prioritats, com la ja desafavorida generació més jove”.
