El desplegament massiu de potència renovable a tot el planeta per tal de descarbonitzar les economies és un dels majors reptes actuals i ho continuarà essent al llarg de les properes dècades. A aquest fet, ja de per sí complicat, s’hi afegeixen els estrictes compromisos auto-imposats en algunes jurisdiccions, com és el cas de la Unió Europea, que recentment ha actualitzat el seu compromís perquè el 42,5% de la generació elèctrica de l’any 2030 tingui origen renovable. La integració de tota aquesta nova potència renovable als sistemes energètics globals no està pas exempta de riscos, i caldrà adreçar-la amb celeritat per garantir l’èxit de la transició verda. És per això que cal resoldre alguns problemes que poden frenar el ritme de desplegament per tal d’assolir la integració i maximitzar l’eficiència del recurs renovable, que té un elevat component no gestionable.
En aquest sentit, l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les seves sigles en anglès) ha publicat recentment un interessant document sobre les necessitats de les xarxes elèctriques. Per tal de poder assegurar els objectius climàtics i garantir la seguretat del subministrament energètic, el món ha d’afegir o substituir un total de 80 milions de quilòmetres de xarxes elèctriques fins l’any 2040, una xifra que és equivalent a totes les xarxes existents a nivell global avui dia. L’assoliment d’aquest objectiu exigirà destinar-hi grans quantitats de recursos. La institució de cooperació energètica global els xifra en 600.000 milions de dòlars anuals a partir de l’any 2030.
La IEA afirma que les xarxes elèctriques ja estan actuant com un coll d’ampolla, i constata que un total de 1.500 GW de potència renovable en avançat estat de desenvolupament, xifra equivalent a cinc vegades la capacitat eòlica i solar total afegida l’any 2022 a tot el món, està pendent de poder entrar en funcionament per manca de llum verda per connectar-se a la xarxa. En el cas de l’Estat, el sistema elèctric comptava a final d’any amb una potència instal·lada de 119 GW. Les darreres revisions pels propers anys situen aquesta xifra en 161 GW a finals d’aquesta dècada, un creixement certament pronunciat que s’explica pel desplegament massiu de potència renovable. La integració de tants nous MW requereix fortes inversions per reforçar les xarxes de transport i distribució, així com intensificar les interconnexions elèctriques entre països. És per això que es preveu un gran esforç inversor per millorar els 8.000 km de xarxes existents, desplegar 2.700 noves línies i afegir fins a 700 km de connexions submarines.
L’existència de retards en aquesta nova infraestructura necessària per integrar els majors recursos renovables a totes les geografies pot posar en risc els objectius de reducció d’emissions de diòxid de carboni. La modelització de la IEA estima que una inversió limitada en el desenvolupament i modernització de la xarxa elèctrica suposaria fins el 2050 unes emissions de CO2 per part del sector elèctric equivalents a la suma de les emissions generades durant els darrers quatre anys.
Finalment, la manca de construcció de suficient capacitat de les xarxes elèctriques també pot frenar el ritme de reducció de la dependència dels combustibles fòssils, justament en un moment on s’estan fent grans esforços per incidir en aquest aspecte. A nivell internacional, aquesta major dependència es xifra, en termes anuals, en la meitat de les importacions que la UE rebia des de Rússia abans de la invasió d’Ucraïna.
