Des de mitjans de 2021 les taxes d’inflació han estat anormalment altes a la majoria de països. La recuperació de la demanda a mida que es reduïen les mesures restrictives de la pandèmia, juntament amb una oferta que no va recuperar els nivells a la mateixa velocitat, van iniciar la trajectòria ascendent dels preus. La crisi energètica va suposar un agreujament accelerat de la situació d’inflació desbocada, amb gran part dels països de la Unió Europea amb xifres de dos dígits que excedien diverses vegades l’objectiu d’estabilitat de preus de les institucions monetàries. Per tal d’entendre el sempre complex fenomen de la inflació és imprescindible, entre d’altres, entendre els mecanismes de fixació i ajustament de preus de les empreses. Com augmenten els preus davant d’un xoc sobtat dels costos de producció? El grau de repercussió és homogeni entre empreses o està fortament condicionat pel sector? Un treball recent amb dades del Regne Unit ens il·lustra sobre aquesta qüestió.
Seguint classificacions anteriors, el treball caracteritza dos mecanismes de fixació de preus fortament diferenciats. El primer mecanisme és el de l’ajustament de preus basat en un esdeveniment concret (state-dependent). El segon fa referència a l’ajustament de preus en intervals de temps, és a dir, actualitzacions de preus amb una certa freqüència independentment de xocs que hagin impactat en els costos (time-dependent). Tot i així, els ajustaments de preus basats en el primer mecanisme no son continus degut a l’existència dels anomenats ‘costos de menú’, és a dir, els propis costos en els que cal incórrer per dur a terme una revisió de preus. Un exemple paradigmàtic d’aquests costos és canviar les etiquetes dels supermercats i altres establiments comercials. Les empreses que segueixen el primer mecanisme acostumen a ajustar els preus més sovint, i son les que van experimentar un augment més pronunciat a l’inici de l’escalada de l’IPC general. També tenen, de mitjana, 1,5 punts més d’inflació respecte les que segueixen el mecanisme d’ajustament de preus temporal. Al llarg del 2022 els canvis de preus es van produir de manera molt més reiterada que l’any 2019. L’anàlisi mostra com gairebé la meitat de les empreses va modificar els seus preus amb una freqüència mensual durant l’any 2022, en comparació al 31% del 2019.
L’anàlisi sectorial mostra una gran divergència en l’establiment de preus per part de les empreses. Així, les empreses de serveis acostumen a ajustar els seus preus seguint un mix d’ambdós mecanismes, mentre que els productors de béns tenen una propensió molt superior a modificar els seus preus davant de xocs concrets. Més específicament, els sectors de la construcció, el comerç majorista i minorista, i el de l’alimentació son els que tenen un major proporció de fixació de preus basada en esdeveniments concrets, amb fins el 80%. Aquests sectors son altament dependents de les matèries primeres, les circumstàncies meteorològiques adverses i dels fluxos comercials, i fenòmens geopolítics que redueixin l’oferta i la disponibilitat de rutes comercials globals condicionen de manera molt pronunciada la seva estratègia de preus. Per contra, en sectors com el sanitari i l’educatiu aquesta xifra es redueix al 25%. En termes agregats, la distribució de les proporcions és del 60%-40% a favor de l’anomenat state-dependent pricing. Aquests percentatges son consistent amb investigacions prèvies. Els canvis en els preus també es tradueixen de la mateixa manera quan es tracta de reduccions. Així, les empreses que fixen preus davant d’un escenari concret son les primeres en reduir-los quan acaba l’esdeveniment que ha provocat l’augment, mentre les que ajusten els preus cada cert temps, independentment de cap esdeveniment, tenen una inflació més persistent en el temps.
Queda clar que la inflació és un fenomen complex i que per entendre’l cal analitzar tots els factors potencials que poden incidir en la seva evolució.
