Durant el discurs d’investidura efectuat el passat dimecres pel flamant reescollit President del Govern es va anunciar, entre d’altres mesures, que es recuperaria l’extinta Comissió Nacional de l’Energia(CNE), quelcom que ja apareixia en el pacte assolit entre el PSOE i Sumar a finals del mes d’octubre. Aquest òrgan, que ja va existir fins l’any 2013, era l’encarregat de vetllar per la supervisió i regulació del mercat energètic (electricitat, gas, hidrocarburs etc.). L’any 2013, quan el PP va obtenir la majoria absoluta amb 186 diputats, es va decidir dissoldre els reguladors sectorials (Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, Comissió Nacional d’Energia, etc.) i l’autoritat de la competència (Comissió Nacional de la Competència, CNC) i integrar-los tots en un sol organisme de nova creació: la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
El nou ‘superregulador’ tindria la funció de vetllar per la supervisió i el bon funcionament de tots els mercats i fer complir un ampli ventall de normatives. Això incloïa encarregar-se d’una varietat de temes tan diversos com son la regulació del sector de l’energia, les telecomunicacions, el transport ferroviari i aeri, el sector audiovisual (que inclou des del control de continguts, passant per la protecció del menor, finançament de l’obra europea o la supervisió de RTVE, entre d’altres), l’aplicació de la política de la competència davant d’eventuals infraccions i el control de les operacions de concentració (fusions i adquisicions). La integració de tots els òrgans i la creació de la CNMC no va estar pas exempta de polèmica, amb algunes veus contràries que alertaven dels riscos d’una reducció en la qualitat de l’aplicació de la normativa per una menor especialització del Consell.Els partidaris parlaven d’unes eventuals sinergies que havien de materialitzar-se en forma d’una major eficiència en l’ús dels recursos, consistència i integritat a l’hora d’aplicar les diverses normatives.
Si fem una mica d’anàlisi comparada sobre el disseny institucional i la governança d’aquest tipus d’òrgans supervisors i reguladors als països del nostre entorn veurem que la gran majoria compta amb entitats separades, tal i com succeïa a Espanya abans de la reforma del PP. Els dos casos més diferenciats son el dels Països Baixos i Alemanya. En el cas holandès hi ha una sola autoritat (l’ACM)encarregada de la majoria de funcions anteriorment enumerades en referència a la CNMC, a la que hi suma la protecció dels consumidors. El cas alemany és més particular, ja que hi ha una ‘autoritat de xarxes’ (BNetzA) encarregada de regular les indústries que es caracteritzen per aquest tipus d’infraestructures (energia, comunicacions, postal i ferroviari), però de l’aplicació de la normativa de la competència se n’encarrega una altra autoritat (Bundeskartellam).
La proposta de recuperar la CNE genera certa incertesa i fa que es plantegin algunes qüestions que a hores d’ara no estan resoltes. No ha quedat clar què passarà amb la resta de competències actualment atribuïdes a la CNMC. Es quedaran totes a la CNMC o es recuperaran també tots els reguladors sectorials? Ens quedarem amb una autoritat de l’energia i una autoritat encarregada de tota la resta sota el mateix nom actual? Quina és la motivació concreta per desposseir la CNMC de competències en matèria energètica i no de la resta? Té a veure amb algunes discrepàncies entre la CNMC i el Ministeri en matèria energètica que han sorgit al llarg dels darrers anys?
Sigui quina sigui la resposta a aquestes preguntes, caldria que es materialitzés un compromís clar i diàfan de tots els partits de l’arc parlamentari per garantir la màxima estabilitat jurídica i institucional de les autoritats administratives independents, a més de minimitzar el seu grau de politització. Els grans canvis en forma de creació i dissolució de noves entitats en períodes relativament curts de temps comporten uns costos d’adaptació i consolidació associats a les noves estructures. També poden ser una font important de conflicte (competencials, de gestió interna de recursos humans per condicions asimètriques, manca de continuïtat per canvis en alguns càrrecs directius, etc.) i d’inseguretat jurídica.
