El passat 21 de desembre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fer pública la sentència del cas C-333/21, relatiu a les qüestions prejudicials presentades pel Jutjat Mercantil nº17 de Madrid sobre el contenciós obert entre els impulsors de l’anomenada ‘Superlliga’ i la FIFA i la UEFA. La sentència considera que el règim d’autorització prèvia per organitzar competicions de futbol que es deriva dels estatuts de la FIFA i la UEFA és contrari als articles 101 i 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), relatius a les normes de competència que regeixen a la UE. En concret, el TJUE considera que aquestes federacions han abusat de la seva posició dominant en els termes de l’article 102 TFUE impedint l’accés al mercat d’un campionat que esdevindria un eventual competidor de la Champions i altres competicions associades. La resolució no ha seguit l’opinió de l’advocat general del desembre de 2022, que va proposar que el TJUE dictaminés que els articles 101 i 102 del TFUE no s’oposaven als estatuts d’aquestes federacions ni a les seves conductes i que les restriccions imposades es podien considerar inherentment necessàries a l’objectiu perseguit. El tribunal diu que, en la mesura que la pràctica d’un esport constitueixi una activitat econòmica, aquesta pràctica quedarà regulada per les disposicions del Dret de la Unió aplicables a aquesta activitat. Per tant, els operadors que actuen en aquest mercat queden, com a qualsevol altre, subjectes a les normes de competència.
Aquestes federacions ostenten un rol dual. En primer lloc, exerceixen una funció reglamentària, ja que son les responsables d’establir les regles del futbol a nivell europeu i global i es configuren com els òrgans rectors d’aquest esport. En segon lloc, exerceixen diverses activitats econòmiques vinculades a l’organització de les competicions i a l’explotació comercial dels drets audiovisuals. Els impulsors de la Superlliga han argumentat al llarg del procediment que existeix un conflicte d’interès, ja que els encarregats de fer les normes del futbol son a la vegada els qui exploten econòmicament aquest esport. Per tant, tenen incentius a fer servir les seves atribucions normatives per evitar l’entrada de nous competidors que puguin exercir una pressió competitiva que redueixi la capacitat de beneficiar-se econòmicament de l’explotació d’aquest esport. El tribunal argumenta que efectivament aquesta posició situa les federacions en una situació de conflicte d’interès i els hi confereix un avantatge evident sobre els seus competidors, ja que els permet impedir l’accés d’aquests al mercat o afavorir la seva pròpia activitat, dificultant un desenvolupament de la competència basat en mèrits en detriment dels consumidors i limitant la producció o la innovació (paràgraf 135). A més, les normes d’autorització prèvia no estan subjectes a criteris materials i a un procediment específic que permeti garantir el seu caràcter objectiu, no discriminatori i proporcional.
El mateix dia que es va fer lectura pública d’aquesta sentència vam conèixer la resolució d’un recurs per part del TJUE on també es resolia un assumpte d’esport i competència amb elements enormement similars. El TJUE desestimava el recurs de la Unió Internacional de Patinatge (ISU, per les seves sigles en anglès), l’òrgan rector a nivell global del patinatge sobre gel i l’únic reconegut pel Comitè Olímpic Internacional, contra la resolució de la Comissió Europea de l’any 2017. Aquest òrgan va sancionar diversos atletes que van participar a competicions alternatives al marge de la ISU per no comptar amb una autorització prèvia. El TJUE considera que aquestes normes tenen per objecte restringir la competència en perjudici d’esportistes i consumidors, i li atribueixen un avantatge injustificat sobre la resta dels seus competidors.
Tot i així, la sentència de la Superlliga no suposa una autorització directa d’aquesta nova competició. El tribunal es limita a analitzar si part de l’articulat dels estatus de les federacions i la seva actuació és conforme al dret europeu. Cal recordar que el TJUE dona contestació a unes qüestions prejudicials plantejades per un Jutjat Mercantil de Madrid, i ara serà aquest qui haurà de resoldre analitzant el cas de manera més específica, però seguint la interpretació vinculant del dret europeu que ha dut a terme el TJUE. Addicionalment, hem de tenir en compte que la Superlliga, per dur-se a terme, necessita de la implicació dels equips participants, i alguns dels qui inicialment es varen sumar al projecte van fer públics diversos comunicats després de conèixer la resolució on expressaven una manca de voluntat de participar-hi.
