La celebració d’eleccions generals el passat diumenge, a part d’un previsible bloqueig polític de difícil solució, ha comportat el cessament de l’Executiu incumbent i la seva entrada en funcions fins la presa de possessió del nou Govern. L’entrada en funcions del Govern investit el gener del 2020 implica una important limitació de la seva activitat ordinària. Així, segons l’article 21 de la Llei del Govern, encarregat de regular aquesta circumstància, el Govern en funcions ha de limitar la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, abstenint-se d’adoptar, excepte en casos d’urgència degudament acreditats o per raó d’interès general. Més en particular, el Govern en funcions té explícitament prohibit aprovar el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat o presentar projectes de llei al Congrés dels Diputats.
En cas que no hi hagi una investidura exitosa en el termini de dos mesos des del primer intent es dissoldrien les cambres legislatives i ens veuríem abocats a unes noves eleccions. En tot aquest període el Govern seguiria en funcions, ja que en cap cas hauria rebut la confiança del Congrés. Per tant, podríem trobar-nos en la circumstància d’un poder executiu fortament limitat durant centenars de dies. Circumstància que, d’altra banda, no és nova, ja que la celebració d’eleccions a finals de 2015 no va culminar en una investidura, i el juny de 2016 es van haver de repetir els comicis. Finalment, la investidura va tenir lloc a finals d’octubre de 2016, cosa que va fer que l’executiu de Rajoy estigués en funcions durant més de 300 dies. Un menor període d’interinatge es va donar entre les primeres i les segones eleccions de 2019, després que el Congrés rebutgés els pressupostos del govern Sánchez sorgit de la moció de censura i que el Rei constatés que no hi havia cap candidat amb els suports necessaris per ser investit.
Prima facie, podríem pensar que un Govern en funcions és perjudicial per l’activitat econòmica. Un cas que ha estat empíricament estudiat és el de Bèlgica, país que ostenta el rècord europeu de Govern en funcions, amb un total de 541 dies amb les potestats restringides després de la celebració d’eleccions federals l’any 2010. Fent servir un mètode anomenat ‘control sintètic’ (que serveix per construir un contrafactual hipotètic de com hauria evolucionat un indicador) els autors d’aquest treball troben que l’economia belga no va patir efectes econòmics negatius. Sorprenentment, el creixement del producte interior brut per càpita va ser superior del que hauria estat esperable. Aquests mateixos autors van estudiar posteriorment el període d’interinatge governatiu prèviament esmentat de l’any 2016 a l’Estat fent servir la mateixa metodologia. Les conclusions es mantenen: el PIB per càpita va augmentar un 1,58% més de l’esperat.
Malgrat que aquesta constatació empírica no ens diu quines han estat les causes que han impulsat aquesta millora econòmics podem formular algunes hipòtesis. No sembla descabellat pensar que els motius molt probablement cal cercar-los en una certa estabilitat normativa generada per les restriccions legals a l’actuació del Govern, que prohibeixen grans canvis legislatius en matèries rellevants. Sovint, és millor una manca d’actuació pública que una actuació pública en la mala direcció, especialment en l’àmbit econòmic. Per desgràcia, aquestes situacions d’interinatge també acaben provocant un abús d’instruments normatius d’emergència, com els Reials Decrets-llei, que redueixen el paper del poder legislatiu en l’elaboració de normes. Sigui com sigui, caldrà estar atents per veure si aquests efectes es repeteixen en el més que probable llarg període de Govern en funcions que pot deixar-nos la sempre difícil aritmètica parlamentària.
