L’escalada bèl·lica després dels atacs de Hamàs contra Israel el passat 7 d’octubre ha tingut com a conseqüència no prevista una possible afectació sobre el comerç internacional. En resposta als bombardejos i les incursions militars d’Israel a la Franja de Gaza, els rebels houthis, un grup armat insurgent que opera al Iemen, ha començat a dur a terme atacs contra els vaixells que passen pel Mar Roig, la porta d’entrada al canal de Suez. Inicialment, els atacs anaven dirigits contra vaixells vinculats amb l’Estat hebreu, però posteriorment s’han anat produint de manera indiscriminada. Això ha portat diversos països a organitzar una coalició, encapçalada pels Estats Units, per tal de dissuadir militarment aquests atacs, que poden tenir una incidència directa sobre el trànsit marítim. S’estima que per aquesta infraestructura cada any hi circula el 12% de tot el comerç internacional, el 30% del tràfic global de contenidors i béns valorats en més d’un bilió (sí, amb dotze zeros) de dòlars.
La conjuntura actual causada pels atacs del grup insurgent ha fet que alguns vaixells ja hagin començat a redirigir les seves rutes comercials per fer-les passar pel Cap de Bona Esperança, cosa que implica haver de rodejar tota l’Àfrica. Això suposa més temps de navegació i, en conseqüència, majors costos de transport per via marítima. El cost de transportar alguns contenidors ja ha començat a augmentar de manera intensa i això es podria traduir en una repercussió sobre els preus dels béns finals transportats.
El 2021 vam tenir un petit experiment del que podria esdevenir-se a gran escala en cas que la disrupció fos sostinguda en el temps. El vaixell Ever Given va estar set dies bloquejant l’accés del canal de Suez a causa d’un incident que el va deixar encallat. Això es va traduir en una disrupció del comerç durant una setmana que va trigar més temps a recuperar-se del que va durar el bloqueig. Gairebé 400 vaixells estaven esperant per poder creuar el canal, carregant béns valorats en gairebé 10.000 milions de dòlars.
Al llarg dels darrers anys hem après la importància de tenir unes cadenes de valor globals resilients després de patir els efectes directes de la seva fragilitat. Tanmateix, aquestes s’han anat sobreposant millor del que inicialment s’esperava.La pandèmia i la imposició de mesures restrictives ja van tensar aquestes cadenes de valor, amb la Xina com un dels actors que més temps va mantenir en vigor fortes mesures de contenció per frenar els contagis. Això va afectar el trànsit del port de Xangai i va tenir un impacte planetari, ja que el cost de transportar contenidor en vaixells va assolir nivells abans mai vistos.
Gran part de l’escalada de preus que hem vist en els darrers anys té origen, a més de la crisi energètica agreujada per la invasió d’Ucraïna, en una disrupció de les cadenes de valor globals. Les economies modernes estan fortament especialitzades i interconnectades. La producció de certs béns finals complexos requereix una pluralitat de béns intermedis per elaborar-los, i per tal de poder sostenir l’oferta que pugui fer front a la demanda existent cal que aquests arribin en els terminis previstos. Si manca alguna peça fonamental d’aquest complex engranatge que alteri el seu ritme de producció i entrega ens podem trobar davant d’una restricció de l’oferta internacional. Com que la demanda mantindrà els seus nivells i no s’ajustarà al mateix ritme que l’oferta, això es traduirà en un augment de preus.
Caldrà estar atents a com evoluciona la situació per tal de saber si els riscos d’una nova disrupció del comerç internacional s’acaben materialitzant.
