Fa uns dies vam conèixer la valoració que la Comissió Europea ha fet de pla fiscal enviat per Espanya el passat mes d’octubre, amb un Govern que encara estava en funcions i tenia menys marge de maniobra. Tots els Estats membres de l’Eurozona han de remetre els seus plans pressupostaris per tal de garantir certa coordinació de les polítiques fiscals i millorar la governança econòmica de la unió monetària. El pla remès per Espanya assumia un creixement del 2,4% pel 2023 i del 2% pel 2024, mentre que la Comissió situa el creixement del 2024 en l’1,7%. Pel que fa al dèficit, les projeccions també son força similars, i tant el Govern espanyol com la Comissió el situen al voltant del 4% pel 2023 i al 3% pel 2024. La reducció del dèficit ve impulsada per la retirada de gran part de les mesures en matèria energètica que hi havia en vigor en resposta a l’escalada de preus derivada de la invasió d’Ucraïna (reducció de l’IVA i altres imposts, ajudes al transport i les llars, etc.). El deute públic es situaria lleugerament per sobre del 106% del PIB per l’any 2024.
Cal tenir present que el Pacte d’Estabilitat i Creixement encara manté els límits del 3% del PIB i del 60% del deute públic, tot i que des de fa uns mesos hi ha un debat econòmic i normatiu sobre la necessitat de reformar les regles fiscals existents. La suspensió de les regles fiscals a causa de la pandèmia, amb l’anomenada ‘clàusula d’escapament’, ha permès a la majoria de països de la Unió excedir aquests llindars sense conseqüències des de fa més de tres anys. Habitualment, superar el llindar del 3% pot donar lloc a l’obertura d’un procediment del protocol de dèficit excessiu(PDE). Recordem que Espanya es l’Estat de l’Eurozona que ha tingut, de mitjana, un major dèficit públic en el període 2008-2021, amb un 6,8% del PIB. A més, ja es trobava en una situació de PDE fins el tancament de l’any 2019 després de deu anys ininterromputs amb un procediment obert, i va ser un dels països que més va trigar a tancar-lo pels desequilibris pressupostaris de la crisi financera de finals de la primera dècada dels 2000.
L’augment dels tipus d’interès des de mitjans de l’any 2022 tindrà un impacte directe sobre les finances públiques, ja que tot els venciments de deute que es produeixin tenen tipus d’interès molt més reduïts que el refinançament i les noves emissions que es duran a terme a tipus d’interès molt més elevats. La despesa en interessos del deute va ascendir l’any 2022 al 2,4% del PIB. En termes absoluts, això suposamés de 30.000 milions anuals, però el creixement del PIB ha fet que en termes relatius encara es mantingui més o menys estable. El previsible alentiment de la situació macroeconòmica, sumat a l’encariment del deute de nova emissió, farà augmentar aquesta partida en termes del producte interior brut. Aquests interessos van tocar mínims històrics l’any 2008, quan van reduir-se fins l’1,6% del PIB per la forta expansió econòmica i el breu període de superàvits fiscals experimentat durant el trienni 2005-2007. A partir del següent any ja van experimentar un fort creixement fins l’any 2013 es van més que duplicar, assolint el 3,6% del PIB, que en termes absoluts equivalien gairebé a 36.700 milions.
Tot i que el document de la Comissió acaba atorgant l’aprovat al pla fiscal presentat per Espanya també recomana que es posi en marxa una estratègia fiscal a mitjà termini de consolidació progressiva i sostenible, basada en la prudència, tot limitant l’increment de la despesa, i urgeix el nou Govern a remetre amb celeritat una actualització de l’esborrany pressupostari.
