A principis de setembre Barcelona es va convertir en el centre d’atenció per una sentència judicial que ha posat en dubte la gestió d’un dels projectes urbans més ambiciosos de la ciutat: les “Superilles”. El jutjat contenciós va dictaminar que l’Ajuntament de Barcelona no havia seguit els procediments administratius adequats, la qual cosa va portar a l’anul·lació de l’acord sobre les obres i la necessitat de desfer les modificacions al carrer Consell de Cent. Més enllà de les implicacions econòmiques i logístiques d’aquesta sentència, el que realment destaca és la falta de respecte per la normativa i els procediments legals per part de les institucions públiques.
La sentència és clara en la seva motivació: els acords adoptats eren nuls perquè s’estaven realitzant modificacions en el Pla General Metropolità sense seguir el procés correcte. Aquesta falta de respecte pels procediments legals no sols ha resultat en l’anul·lació dels acords, sinó també en la reversió de les obres dutes a terme. És a dir, una inversió significativa de recursos i esforç s’ha malgastat a causa de la negligència en el procés.
Aquesta situació planteja una pregunta fonamental: per què les institucions públiques, en aquest cas, l’Ajuntament de Barcelona, semblen no entendre o respectar la llei? És una qüestió d’ignorància o un intent d’evadir-la deliberadament? En realitat, podria ser una combinació d’ambdues, i totes dues opcions són preocupants. Les institucions públiques estan invertint quantitats substancials de diners en projectes com la Superilla, i no seguir els procediments legals només condueix a inseguretat jurídica i costos addicionals per a la societat.
Les Superilles de Barcelona han estat una aposta audaç per a transformar la ciutat, prioritzant l’espai per a vianants sobre els vehicles. No obstant això, el projecte ha estat ple de controvèrsies des del seu inici. La sentència que afecta Consell de Cent, liderada per Barcelona Oberta, l’associació d’eixos comercials turístics de la ciutat, és un exemple de les tensions que ha generat. Ara, la sentència obliga a desmantellar una transformació que ha costat 25 milions d’euros. Malgrat la inversió, el rebuig a aquesta reurbanització reflexa un desagafo per part dels poders públics cap a la normativa, prioritzant motivacions electorals sobre el respecte a la llei.
El fet que les decisions dels ajuntaments acabin en els tribunals soscava la seguretat jurídica i la confiança dels ciutadans. La norma recentment aprovada o les decisions preses pels organismes públics són posades a prova en els tribunals per a avaluar la seva legalitat i si es van seguir els procediments correctes. Els tribunals no resolen de manera ràpida, cosa que significa que la inseguretat persisteix i té efectes duradors, ja que la major part de les vegades, la nul·litat no té efectes retroactius.
La situació es complica encara més quan la mateixa sentència assenyala que, després de l’adopció de la resolució per l’Ajuntament de Barcelona i l’inici del procediment judicial, es van emetre dos acords en els quals s’advertia sobre les deficiències existents. Malgrat aquests advertiments, no es van prendre mesures correctives, fins i tot quan el procés judicial ja estava en marxa. Aquesta falta de resposta a les preocupacions plantejades pels demandants mostra un menyspreu pel diàleg i una indiferència cap al compliment de la llei.
És imperatiu que aquesta situació canviï. No podem permetre que els organismes públics continuïn desconeixent la seva pròpia normativa i procediments legals. Més enllà de les nostres preferències personals, hem d’exigir que les decisions de l’administració, siguin l’aprovació de normatives o acords sobre projectes urbans, es prenguin respectant la legalitat. Les institucions no poden continuar ignorant la llei en nom dels seus objectius, sense tenir en compte les implicacions a llarg termini i els costos per a la societat.
El projecte de la Superilla de Barcelona ha representat un avanç en termes de sostenibilitat i mobilitat. No obstant això, la seva aprovació no va seguir els procediments legals adequats, la qual cosa ha tingut un impacte negatiu en la confiança de la ciutadania en les institucions. Passar per alt els procediments legals crea un perillós precedent, on es dona per descomptat que el fi justifica els mitjans, soscavant el sentit de l’ordenament jurídic.
Malgrat la sentència que exigeix el desmantellament de la Superilla, s’està buscant una solució intermèdia per a no retrocedir per complet a la situació anterior a les obres. Els comerços i els veïns s’han vist afectats, i és comprensible que desitgin evitar més molèsties. Tanmateix, això no ha de ser una justificació per a ignorar la llei en primer lloc.
En definitiva, la sentència sobre la Superilla de Barcelona planteja qüestions fonamentals sobre si hi ha un respecte per la normativa i els procediments legals en les institucions públiques. La seguretat jurídica i la confiança en el sistema són essencials per a una societat justa i ordenada. Hem d’insistir que les decisions de l’administració es prenguin de manera legal i ètica, sense importar que ambiciosos siguin els projectes urbans que s’estiguin planejant. No podem permetre que els poders públics ignorin la llei a la recerca de solucions a curt termini.
1 
