Barcelona, ciutat global, està associada a una potent marca reconeguda arreu del món. La capital catalana és avui un referent en innovació, modernitat i cosmopolitisme, de fort desenvolupament tecnològic i científic, i amb una molt àmplia oferta comercial, gastronòmica i serveis de qualitat. Tots aquests elements han reforçat el posicionament de la ciutat comtal com a principal hub mundial de turisme de fires i congressos.
Tan sols cal mirar aquest 2024, que l’hem encetat amb lamolt exitosa celebració de la 20a edició del saló Integrated Systems Europe (ISE), el referent per excel·lència en el camp de l’audiovisual. I tot just ara hem tancat amb un dades de participació històriques el Mobile World Congress, l’esdeveniment més important de l’àmbit de la indústria de les comunicacions mòbils.
Però Barcelona no s’atura. Continuarà impactant tothomamb la celebració del saló d’alimentació, begudes i foodservice, Alimentària & Hostelco, que se celebrarà del 18 al 21 de març al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, el punt de trobada internacional dels professionals d’una indústria clau a Catalunya.
I aprofitant l’avinentesa, vull ara i aquí focalitzar-me en el sector a la proteïna alternativa i en el seu paper en l’economia del país. No es tractar pas de glorificar-ne uns i d’estigmatitzar-ne uns altres. Es tracta de fer un retrat acurat de la realitat i una reflexió sobre el “on érem”, “on som” i “on anem”. El producte carni ja ha deixat de concebre’s com un aliment procedent, estrictament, dels animals. La carn ara pot ser vegetal i conreada.
Segons el darrer estudi sectorial d’Acció, datat del novembre de 2023, a casa nostra les empreses que avui es dediquen a la paradoxalment anomenada “carn vegetal” ja són més d’un centenar, superen els 900 llocs de treball i tenen un volum de facturació que frega els 270 milions d’euros.
Va ser precisament durant el confinament quan la venda d’aquest tipus de productes va assolir el seu màxim apogeu: la demanda de carns alternatives va augmentar un 264% entre els mesos de març i maig de 2020. En aquest sentit, ING Research augura que el mercat europeu d’aquest tipus d’aliments passarà dels 1.400 milions d’euros el 2019 als 2.500 milions el 2025. I Markets and Markets, per la seva banda, estima que el mercat mundial de les alternatives vegetals creixerà a una taxa del 15%anual, fregant els 28.000 milions de dòlars en 2025.
Multinacionals com Beyond Meat o Impossible Foods, però també empreses catalanes com Heura Foods, van manifestar creixements espectaculars de les vendes gràcies al boom d’aquests productes, que es nodreixen d’una quantitat ascendent de persones veganes i vegetarianes i a la preocupació per l’afecció ambiental de la carn.
Però, parlem d’una moda, d’un simple movimentcomercial o respon a una veritable consciència pel canvi?
És una evidència que la majoria de les persones que redueixen el consum de carn no ho fa perquè no els agradi, ho fa per les conseqüències que té en la salut, per l’ús que es fa avui dels animals i per l’impacte en el planeta. I la resposta del mercat s’ha centrat en el desenvolupament d’imitacions d’aliments d’origen animal com ara hamburgueses, salsitxes i delícies vàries.
Malgrat això, darrerament les xifres s’ entossudeixen a mostrar un descens més que notable i continuat en les dades de consum de les alternatives plant-based envers els productes carnis. La inflació global ha castigat durament la indústria de la proteïna alternativa, afavorint el retorn dels seus consumidors cap als productes tradicionals, de cost més moderat. El fort augment dels costos de les matèries primeres ha posat encara més pressió a uns productes que ja de per si sónsubstancialment més cars que els que intenten rellevar.
Les alternatives vegetals a la carn cauen un 8% i les dues úniques categories que mantenen els seus nivells de creixement són les alternatives vegetals a la llet i als iogurts. La resta -alternatives a la carn, al peix, als formatges o als gelats- han patit i segueixen patint un notable descens en volum de vendes.
Malgrat aquest retrocés generalitzat, si obviem l’efecte de la pandèmia, des del 2019 el moviment veggie a Espanya ha passat del 9,9% de la població a l’11,4% el 2023, una dada rellevant però notòriament allunyada a països com Alemanya, Àustria i Països Baixos, en què la població veggie és un terç de la societat.
Dit això, i potser reconeixent certa sobredimensió per part dels analistes, la sostenibilitat del planeta passa per un canvi real del model productiu en totes les seves dimensions. I l’alimentació és una d’elles.
La revolució de la indústria càrnia no va tan sols de renovació i millora d’ingredients. Exigeix també d’una forta optimització de procediments de producció i distribució, fent-los més rendibles, sostenibles i ètics. I en aquesta línia emergeix amb força la impressió 3D, el conreu amb cèl·lules animals i, fins i tot, fonts de proteïnes alternatives més atractives en termes cost-rendiment com són els cucs de farina.
Dit això, el canvi és a les nostres mans. Proteïna alternativa, ramaderia extensiva i agricultura quilòmetre zero. De nosaltres depèn el futur dels que encara han d’arribar.
