Aquest tot just acomiadat any 2023 hem estat testimonis d’un paisatge tecnològic dinàmic, on l’auge de la intel·ligència artificial i les innovacions continuades han dibuixat les primeres línies del que serà el nostre futur i el de les generacions successives. I en aquesta línia, tinc el ple convenciment que serà precisament al llarg d’aquest 2024 quan la Intel·ligència Artificial Generativa (altrament coneguda com a GenAI) revolucionarà definitivament les nostres vides amb la seva accessibilitat i escalabilitat, transformant l’economia mundial, modificant i/o evolucionant rols laborals, i generant noves categories de productes que proporcionin solucions útils i disruptives en sectors tan diversos com la salut, la construcció, la manufactura, l’educació, les finances, el comerç o l’administració, entre d’altres.
És un fet real que la tecnologia i la medicina s’estan fusionant de maneres sense precedents. Malgrat els molts obstacles i reptes que enfrontem amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial Generativa, el Big Data, la Internet de les coses (IoT), la nanociència o la robòtica, sóc plenament optimista sobre el seu impacte en la transformació de l’ecosistema. De fet, totes les prediccions per aquest any que comencem apunten cap a una sanitat més personalitzada, descentralitzada i sostenible.
Aquest 2024 la Intel·ligència Artificial Generativa esdevindrà una realitat inseparable de la tecnologia sanitària, incidint de manera determinant en la detecció precoç i la millora diagnòstica, els tractaments personalitzats, el suport en la presa de decisions, el monitoratge de pacients crònics i fràgils, l’assistència en diagnòstic, les plataformes de triatge virtual, una millor comunicació metge-pacient, l’administració i la gestió dels centres sanitaris i dels seus equips humans, i la recerca i el desenvolupament de nous fàrmacs.
Tanmateix, encara hi ha un seguit de consideracions no gens banals que cal prendre en compte: la seva precisió i fiabilitat, la comunicació amb els pacients, i l’ètica i la confidencialitat.
I és que en un món dominat pel valor de les dades, augmenta de forma inequívoca la preocupació per la privacitat, justament perquè l’exposició i el tractament indegut de la informació pot posar en risc la privacitat de les persones. Recordem sinó el ciberatac llançat per l’empresa de cibercrim Ransom House, que va tenir lloc la matinada de passat 5 de març de 2023 i que va afectar l’Hospital Clínic de Barcelona, el CAPSBE (CAP Casanova, CAP Borrell i CAP Les Corts) i el centre de recerca vinculat a la institució hospitalària, l’IDIBAPS. Aquest ciberatac no tan sols va alterar l’activitat assistencial habitual dels centres sinó que va posar a l’exposició pública informació personal de pacients, com ara resultats d’anàlisis i historials clínics, de treballadors com correus electrònics, el sou, els horaris que fan i el tipus de contracte que tenen, i també de col·laboradors i proveïdors.
Amb l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), les dades de salut són considerades d’especial sensibilitat i, en conseqüència, de tractament complex. En aquest context, la tecnologia blockchain tindrà un rol capital per a garantir la seguretat i la integritat de la informació mèdica, proporcionant un marc sòlid que salvaguardi la privacitat de la informació. Així mateix, la incorporació simultània de mètodes avançats d’autenticació, com la identificació biomètrica i l’autenticació de dos factors, reforçaran encara més la seguretat de les dades personals, proporcionant una capa addicional de protecció i garantint que només les persones autoritzades hi tindran accés.
I la comunicació metge-pacient. Com afrontarem el repte d’humanitzar i fer més empàtica aquesta relació entre els professionals sanitaris i els pacients? Un millor i més eficient monitoratge remot i una major connectivitat impulsaran definitivament l’auge de la telemedicina i l’atenció virtual. Aquest 2024 normalitzarem els models d’atenció híbrids, un win-win entre l’atenció presencial i la virtual per optimitzar la gestió mèdica i garantir el seguiment continuat del pacient. L’objectiu de la telemedicina ben aplicada ha de ser mitigar l’efecte de la distància, alhora que optimitzar els recursos. Perquè hi ha moltes qüestions en sanitat en què la presencialitat no aporta cap valor, ans al contrari. Fem-nos sinó aquesta senzilla pregunta: necessitem anar físicament a l’hospital o al CAP per compartir els resultats d’unes proves mèdiques, per demanar unes receptes o per tramitar una alta per incapacitat temporal? Clar i curt, no. La salut digital, doncs, és l’única manera de fer escalable i sostenible el nostre sistema sanitari.
I ja per concloure, convé assenyalar el creixement exponencial de la robòtica, que ha esdevingut juntament amb Intel·ligència Artificial Generativa l’altre gran pilar de la medicina actual. La combinació d’ambdues tecnologies obre infinites possibilitats per a la millora i l’optimització dels procediments quirúrgics i el tractament de malalties de manera més efectiva.
Encarem, doncs, un 2024 marcat per una forta penetració de la salut digital: una medicina sostenible, personalitzada, precisa, preventiva, predictiva, participativa i inclusiva.
