La Nova Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) que regula els requisits per a l’elaboració d’informes de sostenibilitat a la UE, suposa un canvi de paradigma i pot modificar, de forma significativa, juntament amb laprovació de diferents regulacions, com el reglament de la Taxonomia financera la contribució de les empreses a la consecució de la sostenibilitat. La nova directiva és un avanç respecte als actuals i relativament limitats requisits de la UE en matèria d’informes de sostenibilitat.
Per a qualsevol empresa que presenti aquesta informació, la Directiva sobre Informes de Sostenibilitat estableix nous requisits com els continguts, el format i els processos relacionats amb aquests. La Llei també exigeix que es desenvolupin noves Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat (ESRS) European Sustainability Reporting Standards) i defineix el contingut sobre el qual les empreses han d’informar.
L’afectació d’aquesta normativa per a les empreses de més de 500 treballadors serà menor, doncs des de l’EINF(Estats d’Informes No Financers) ja han estat reportant i estan alineades amb la nova normativa. La primera transposició de la Directiva a lEstat Espanyol, va ser de màxims i va anar molt més enllà que la transposició a la resta de països europeus. Per aquest motiu, molts dels requeriments obligatoris, les empreses ja els estan complint.
La regulació ha canviat la forma de gestionar l’empresa donant rellevància a la sostenibilitat, a on abans es prioritzava els valors de mercats ara hi han valors de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) elevant-se al nivell financer i provocant un canvi en la gestió de les empreses i prioritats. Recentment shan aprovat dos objectius mediambientals de la Taxonomia Financera(adaptació i mitigació) i en breu sortirà els quatre restants(sostenibilitat i protecció daigua i recursos marins; transició cap a una economia circular; prevenció i control de la contaminació i protecció i restauració de la biodiversitat i ecosistemes). És a dir, les empreses obligades a complir amb els requisits de la taxonomia estan adaptant-se, gestionant per a reportar correctament, i encara així es perceben possibles riscos per la complexitat de la regulació.
Degut a la novetat de la taxonomia, els auditors, l’administració, les empreses estan en una fase d’aprenentatge en analitzar com afecta els seus requeriments a la informació que s’ha d’incorporar als actuals EINF i el seu impacte en la futura transposició de la directiva.
Les empreses han danalitzar totes les seves activitats econòmiques, desglossant el CAPEX(inversions en capital), OPEX(despeses operatives) i els ingressos. Examinar si són elegibles i si estan alienats amb els objectius d’adaptació i mitigació. Aquesta informació verificada per un auditor s’afegirà a l’EINF.
L’aplicació de l’EINF ja va tenir afectació a l’estructura organitzativa de les empreses. Amb la nova directiva les que es vegin afectades ara, hauran de disposar deines per a fer visibles les dades relacionades amb els temes mediambientals. Això obliga a que la direcció financera hagi dobtenir informació i analitzar l’ OPEX i segons la complexitat de lempresa utilitzar eines que ajudaran a consolidar dades destructures diferents, de mercats, etc.
Davant de l’objectiu de transició climàtica de la UE (la descarbonització), les empreses inicialment es focalitzen en el scope 1 i 2 (procés de gestió de la petjada de carboni en tota la seva cadena de valor) i segons la seva activitat, poden afectar a les emissions de producció i a l’energia utilitzada. Per exemple: canviar les fonts de producció denergia tèrmica de gas a biomassa. Amb aquests tipus dinversions s aconsegueix que loperativa de lempresa quedi alineada amb els objectius de mitigació de canvi climàtic. No totes les empreses han de realitzar inversions en actius per a descarbonitzar, a nivell de finançament trobem els acords PPA (Power Purchase Agreement) cada vegada més utilitzat per les empreses en la transició energètica.
No hem d’oblidar els inversionistes. Per a la banca, la divulgació sostenible no està exempta de dificultats. Hi ha activitats, com per exemple l’educació, la sanitat, que no estan considerades dins de la definició científica dels objectius de la taxonomia financera dadaptació i mitigació, però són activitats que estan dins de lecosistema de sostenibilitat.
Ens hem de qüestionar si la base científica de la taxonomia financera sha quedat curta? Quina és la línia per no considerar una activitat com a greenwashing?
Hi ha inversions fetes per particulars per a optimitzar leficiència energètica. Si la inversió no li permet reduir el seu consum més del 30% encara que tingui el certificat energètic, la banca no el podrà incloure dins del reporting de taxonomia ja que en el futur es podria considerar operació de greenwashing. Per tant hi ha uns riscos legals importants per aquelles entitats que venen productes per a incentivar inversions de descarbonització. Si una empresa decidís canviar la font d’energia, la taxonomia demana que sigui un 1% més eficient que lanterior utilitzada per l’empresa. Però no totes les inversions per a descarbonitzar tenen que ser més eficients. Ens trobem davant d’algunes contradiccions.
Quines barreres o dificultats suposen la implementació de la nova directiva i de la legislació de la sostenibilitatper a les empreses? Com està evolucionant?
Segons la mesura de l’empresa i del negoci. L’objectiu més fàcil a complir dins de la taxonomia és la mitigació. L’adaptació és més complexa perquè està subjecta a interpretació. Amb els objectius actuals les entitats financeres poden filtrar els sectors, ja que per ara aquests són més reduïts (obligatoris en la taxonomia). Quan la resta dobjectius siguin obligatoris, el riscos d’interpretació per a les entitats financeres augmentaran ja que hauran de seleccionar quins sectors es poden incloure i quins no, originant-se problemes legislatius.
A l’actual escenari de regulació, les entitats financeres acompanyen als inversors per entendre el tipus d’inversió que realitzen sobre les seves preferències en sostenibilitat.Aquestes no són senzilles de determinar, doncs la dificultat està en establir quin percentatge hauria d’estar alineat amb la taxonomia i que la regulació sigui comprensible per a l’inversor.
La Nova Normativa posa èmfasi en la cadena de valor i per tant s’han de tractar totes les baules d’aquesta i determinar com de sostenibles són les activitats dels proveïdors.
Per aquelles companyies on les matèries primeres procedeixen de països emergents, la cadena de valor la poden treballar a través de tercers ja siguin ONG o empreses que certifiquen que les pràctiques de cultiu estan alineades amb l’objectiu de reduir l’impacte mediambiental, cuiden les comunitats i lluiten contra la desforestació. Altres baules relacionades amb les de producció, s’alineen amb objectius d’eficiència energètica, reducció demissions de CO2 i reducció del recurs hídric.També comporta que al treballar amb els proveïdors locals, aquests disposin de certificats ambientals com la ISO14001, per exemple, que garanteixen les exigències requerides als proveïdors. En igualtat de condicions si un proveïdor avala que té una gestió mediambiental treballada, tindrà més avantatge per entrar en la cadena de valor duna empresa. La pròpia empresa (client) pot oferir una llista de verificació mediambiental per a comprovar que els proveïdors estan alineats amb els objectius mediambientals.
Aquests es veuen obligats a alinear-se amb la sostenibilitat a l’igual que els consumidors, cada vegada més sensiblesper saber lorigen dels productes i conèixer l’impacte mediambiental de la seva producció.
Com a conclusió, l’empresa que no tingui un pla de sostenibilitat o transició climàtica es pot veure abocada a perdre competitiva.
Si l’empresa no compleix els requeriments de sostenibilitat, li serà més car finançar-se? Ens podem trobar que l’entitat finançera, com decisió voluntària de la seva governança, limiti el finançament a activitats extractives de combustibles fòssils, per altra banda la futura regulació també ho pot afavorir. En el cas de finançar alguna empresa en sector intensiu en emissions de CO2, s’haurà de complementar amb la informació de si l’empresa té plans d’actuació per a l’adaptació.
Per a les empreses, el lideratge sostenible cada vegada és més rellevant, ja que la implicació de tots els departaments així com la formació dels empleats en temes de sostenibilitat ajuda a entendre com poden afectar de forma positiva o negativa en l’objectiu mediambiental i l’evolució dels indicadors relacionats amb la sostenibilitat
Quin paper tindran els economistes?
El rol de l’auditor-economista és i serà molt important ja que han/hauran de garantir la veracitat de la informació a lEINF (consums energètics, tipus de combustible, quantitat d’aigua, inversions, etc.) I tota aquesta informació haurà de ser agregada per les entitats financeres per a poder concedir préstecs. És fonamental, que aquesta informació estigui verificada i auditada per a poder realitzar una bona interpretació del que demana la taxonomia financera. Per ara queda pendent estandarditzar el que exigeix els requeriments tècnics amb la informació que esdevé. És a dir, no només sha de complir amb un objectiu mediambiental, sinó que s’ha de demostrar que l’operativa de l’empresa no afecta als objectius restants.
Hi ha una considerable feina i de responsabilitat a realitzar pels auditors per verificar la informació i per als economistes a l’hora d’assessorar als clients.
