L’any 2022 ha assolit un rècord històric en matèria de subsidis als combustibles fòssils. Segons les estimacions de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), les polítiques per combatre els efectes de l’escalada global dels preus de l’energia han fet que els subsidis al consum de combustibles fòssils hagin assolituna xifra superior a un bilió de dòlars, és a dir,1.000.000.000.000$, una magnitud equivalent al PIB de l’Aràbia Saudita o els Països Baixos.
La IEA posa de manifest que això és contrari a diversos acords internacionals que perseguien erradicar els subsidis als combustibles fòssils i que, malgrat que algunes d’aquestes mesures poden defensar-se en base a arguments de caràcter social i polític per la conjuntura, la magnitud de les mateixes va en detriment de la transició energètica i afavoreix els operadors incumbents més contaminants. La part positiva és que es constata que hi ha hagut altres mesures, com l’acceleració del desplegament de potència renovable, que sí que estan contribuint a mitigar la situació sense gastar recursos fiscals en combustibles fòssils.
Al seu torn, el think tank Bruegel ha recollit totes les mesures que els diversos governs del continent europeu han anat adoptant per combatre la crisi energètica. El cost fiscal ascendeix a prop dels 770.000 milions d’euros, dels quals 657.000 corresponen a la Unió Europea, 103.000 al Regne Unit i 8.100 a Noruega. Espanya ha gastat prop de 41.000 milions d’euros, el 3,4% del PIB. A grans trets, la majoria de les mesures es poden classificar en els següents blocs: reduccions d’impostos com l’IVA i d’altres aplicables a l’energia; regulació i/o fixació dels preus minoristes de l’energia; regulació i/o fixació dels preus majoristes de l’energia; transferències fiscals als grups vulnerables; imposicions a certes empreses de propietat estatal; limitació o aplicació d’impostos als anomenats ‘beneficis caiguts del cel’ (windfall profits) i mesures de suport directe a les empreses.
Tant la IEA com Bruegel adverteixen de la càrrega fiscal que aquestes mesures imposen pels diversos governs que les adopten, a més de reduir els incentius per fomentar l’eficiència energètica o modificar els patrons de consum perquè es redirigeixin cap a combustibles més nets. El fet que gran part de les mesures adoptades hagin tingut un caràcter general en comptes de focalitzat ha fet que l’impacte distributiu sigui incert i qüestionable. Bruegel estima que gairebé el 75% dels recursos destinats a mesures en favor de les llars no eren focalitzats. Les situacions d’emergència sovint dificulten l’adopció de mesures que es dirigeixin a col·lectius específics per la dificultat i lentitud burocràtica de dur a terme els còmputs per si es compleixen els requisits exigits (només cal veure el que va succeir en el seu moment amb l’Ingrés Mínim Vital). Això fa que s’aposti per mesures de caràcter general per tal de garantir que despleguen efectes de manera immediata, com les rebaixes generalitzades de l’IVA i els impostos especials sobre l’electricitat o el gas, o el descompte per litre consumit de carburants, mesures que beneficien a tothom independentment del nivell de renda, situació personal, laboral, etc. Algunes d’aquestes mesures inicialment adoptades s’han acabat corregint o reverint.
Les recomanacions efectuades per ambdues institucions son clares i també conegudes. Cal focalitzar les mesures cap als col·lectius que veritablement les necessiten per tal d’optimitzar els recursos fiscals, i per poder dur a terme això de manera ràpida i eficaç és necessari comptar amb mecanismes de recol·lecció i processament de grans volums de dades sobre les variables sociodemogràfiques necessàries per assignar els recursos. Finalment, cal invertir els recursos en reformes i canvis estructuralsque atorguin una protecció de llarga duradamés enllà de mesures de caràcter temporal. Tot plegat per tal d’evitar un altre any de rècord en matèria de subsidis fòssils que redueixin els recursos necessaris per efectuar la descarbonització.
