Aquest dilluns la institució monetària més antiga del món ha atorgat el Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia en Memòria d’Alfred Nobel, popularment (i de manera errònia) conegut com a Premi Nobel d’Economia, a Claudia Goldin, catedràtica de la Universitat Harvard, per “haver avançat en la nostra comprensió dels resultats de les dones en el mercat laboral”. Goldin feia temps que estava en les llistes de candidates a la distinció més prestigiosa de la professió, i cada vegada que s’acostava el mes d’octubre, quan s’anuncien els noms dels guanyadors, el seu nom tornava a sonar amb força. És la tercera dona en guanyar aquest premi després que ho fessin Elinor Ostrom l’any 2009 i Esther Duflo l’any 2019, però té l’honor de ser la primera dona que guanya el guardó en solitari sense compartir-lo amb cap altre premiat, cosa que exemplifica la seva magnitud.
L’extensa i prolífica carrera acadèmica d’aquesta investigadora americana ha estat centrada en l’economia laboral i la bretxa de gènere, cosa que també l’ha portat a fer notables contribucions en l’àmbit de l’educació, la desigualtat o la història econòmica. La recerca de Goldin va trobar i establir diversos fenòmens empírics claus que han contribuït a una millor comprensió de la bretxa de gènere i els factors que condicionen les oportunitats laborals de les dones. Entre d’altres, va estudiar la influència de les pastilles anticonceptives en les decisions vitals femenines, amb especial èmfasi a les relatives a l’àmbit laboral, i com la seva introducció va reduir els costos de formar-se en educació superior i va retardar substancialment l’edat del primer matrimoni.
També va analitzar dades històriques sobre la participació femenina al mercat laboral i va establir un patró en forma de U d’aquesta variable segons el qual abans de la industrialització les dones tenien major probabilitat de formar part de la força laboral, mentre que la revolució industrial va dificultar que el treball es pogués dur a terme des de casa, cosa que va reduir la compatibilitat amb la feina i la família i, en conseqüència, la participació de la dona al mercat laboral. D’aquesta manera, la taxa de participació femenina inicialment es redueix a mesura que un país es desenvolupa, però després torna a augmentar.
Un altre treball molt conegut és l’anàlisi de com un canvi en els sistemes de selecció per formar part d’una orquestra mitjançant la introducció d’una pantalla per fer que l’audició fos “a cegues” augmenta la probabilitat que es contractin dones respecte a un escenari en el qual la identitat del candidat és revelada abans i durant el transcurs de la prova. La introducció d’aquest sistema va fer que es produís un augment de la proporció de dones en les orquestres.
Totes aquestes investigacions han donat peu a una vasta i extensa literatura replicada amb dades d’altres països, i en la majoria d’ocasions s’han trobat els mateixos fenòmens que els apuntats per Goldin, com és el cas de l’estudi de l’impacte sobre els ingressos laborals que té el naixement del primer fill. En el cas dels homes, els ingressos continuen creixent al mateix ritme, mentre que els de les dones cauen de manera abrupta i no tornen a augmentar al mateix ritme. L’estudi de diversos casos ha trobat els mateixos efectes i patrons, que es reprodueixen en el cas de Dinamarca, Alemanya, Àustria, Estats Units, Regne Unit, Suècia i també Espanya. Els lectors interessats en el seu vessant divulgador tenen al seu abast el recent llibre Career and Family, on Goldin analitza els canvis que s’han esdevingut en la relació de les dones amb la universitat, la família i el mercat laboral.
Tal com deia el dia de l’anunci Randi Hjalmarsson, membre del comitè del premi, Goldin ha aportat un exhaustiu marc descriptiu i analític sobre el problema, més que no pas recomanacions de polítiques públiques concretes. Goldin no “prescriu una solució”, intenta explicar l’origen de la bretxa i com aquesta ha evolucionat al llarg dels segles. Les seves contribucions han suposat establir uns fonaments sòlids per tal de tenir una major comprensió de les diferències i les desigualtats laborals vinculades al gènere.
