L’absentisme laboral és un greu problema en general, però encara ho és més per a les micro, petites i mitjanes empreses (mipimes). Les empreses petites pateixen la manca de productivitat fruit de l’absentisme menys que les grans empreses, però les seves conseqüències són molt més greus, sent finalment els propietaris/treballadors qui n’acaben assumint els costos, econòmics i socials, moltes vegades insostenibles. És aquella conclusió a què arriben molts treballadors autònoms i empresaris quan exclamen: vols tenir salut? Doncs fes-te treballador autònom!
Els factors que expliquen les raons de l’absentisme són de la més diversa índole. Existeixen factors econòmics, socials, culturals i psicològics que poden aportar informació sobre les seves possibles causes. Tots donen informació i expliquen una part del problema. És entenent aquests factors i com incideixen en produir aquest absentisme com aconseguirem trobar fórmules (gens màgiques, per cert), per revertir-lo en la mesura del possible.
Per exemple, en situacions de bonança econòmica hi ha més absentisme que en situacions en què no hi ha aquesta bonança econòmica. A excepció de la crisi de la covid-19 on l’absentisme va incrementar tot i no donar-se la situació de bonança econòmica (tal com apunta un estudi de l’Observatori de Pimec).
Els drets laborals són per protegir els treballadors i garantir que treballen en bones condicions, també de salut. Però com tots els drets, tenen dues cares, el seu ús i el seu abús. I aquí entraríem en les possibles causes psicològiques i personals, que també creen absentisme, en alguns casos fruit d’usar aquest dret, però en d’altres, d’abusar-ne. Si en bonança econòmica les persones s’absenten més implica que les persones en circumstàncies similars de malestar no sempre decideixen absentar-se de la feina. Per tant, quan prenen una decisió, també tenen en compte aspectes macro econòmics per prendre-la. Per tant, cadascú, de forma individual hauria de preguntar-se, si en les seves condicions físiques i mentals actuals és millor anar a treballar o demanar la baixa.
Perquè aprofundint en les característiques psicològiques que afecten l’absentisme, ens trobaríem en l’altre extrem, el presentisme. El practiquen aquells treballadors que creuen que anar a treballar en males condicions de salut és mostrar una actitud responsable. Diversos estudis demostren que aquests treballadors acabaran fent la feina amb un sobreesforç que pot minvar la productivitat futura i fer-los patir el tan temut burnout (cremar-se a la feina). Així doncs, eviten un absentisme present per crear-ne un de futur molt pitjor.
I a més, si en bonança econòmica més persones s’acullen al dret d’absentar-se pot ser degut a abusar d’aquest dret, perquè no temen quedar-se sense feina, però també pot ser perquè realment no estan bé i creuen que ara és un bon moment per recuperar-se, ja que si l’empresa els fa fora, tindran opcions de trobar-ne una altra quan es recuperin. I en aquest darrer cas no hi ha abús del dret. Així les coses, no podem saber si el treballador, individualment, ha abusat d’aquest dret o no. Només podem apel·lar a la seva responsabilitat personal en el moment d’usar aquest dret. I ho podem fer aconsellant la pràctica de l’empatia com a eina per conscienciar-se en l’ús del dret.
L’empatia cap als empresaris de mipimes no s’ha fomentat massa. Simplifiquem pensant que els empresaris són aquells de “copa i puro”, que abusen dels treballadors, i per tant la legislació sempre tracta els darrers com la part “dèbil” a protegir. Quan ja s’ha comentat que els treballadors més precaris són els treballadors autònoms, que de vegades, fins i tot amb salut precària, no s’agafen la baixa. Així doncs l’empatia ha de ser un valor que vagi en les dues direccions, del treballador de la mipime cap a l’empresari i viceversa.
Per tant, fomentar valors com la responsabilitat i l’empatia ajuda a conscienciar sobre el problema de l’absentisme, entenent totes les dimensions personals, socials, culturals i econòmiques. Així doncs, cas a cas, i amb responsabilitat, es podrà anar millorant la salut laboral i la productivitat, evitant tant l’absentisme com el presentisme. I potser això pot fer entendre que en una mipime, qui en moltes ocasions té unes condicions laborals precàries és el mateix empresari.
