Cada vegada que el preu del petroli puja als mercats internacionals el combustible s’encareix gairebé immediatament a les gasolineres. La pregunta apareix amb una indignació recurrent. Com pot ser que el preu pugi avui si el combustible que hi ha als dipòsits es va comprar fa setmanes a un preu més baix? La resposta té poc a veure amb conspiracions i molt amb una idea econòmica bàsica: el cost de reposició.
Quan una empresa decideix a quin preu vendre avui, el cost rellevant no és el que va pagar en el passat – un cost enfonsat – sinó el que haurà de pagar per reposar aquell producte demà. Si el Brent puja perquè el mercat anticipa problemes de subministrament – per exemple, un possible bloqueig de l’estret d’Ormuz – el cost esperat de reposició també puja. I aquest nou cost és el que es reflecteix immediatament en els preus. Si una gasolinera va comprar combustible a 1,20 euros per litre i el mercat majorista marca avui 1,35 euros perquè el petroli s’ha encarit, vendre a 1,22 “perquè la vaig comprar barata” seria una mala decisió; quan hagi de reposar inventari ho farà a un preu més alt i haurà destruït el marge. És per això que les tensions geopolítiques es traslladen tan ràpidament al sortidor. Els mercats de futurs del petroli incorporen immediatament expectatives sobre el subministrament futur i el preu spot s’ajusta en conseqüència. Les refineries i distribuïdors adapten els seus preus per anticipar aquest nou cost de reposició.
Aquest mecanisme explica la velocitat de les pujades. Però també obre la porta a una percepció molt estesa entre els consumidors: el fet que els preus pugen com un coet, però baixen com una ploma. La literatura econòmica coneix bé aquest fenomen – rockets and feathers – i s’ha documentat en molts mercats de carburants. La intuïció és que quan els costos pugen, els preus reaccionen de seguida; quan baixen, l’ajust és més lent. La interpretació habitual és que això reflecteix algun tipus de manipulació o col·lusió. De fet, autoritats de competència han investigat sovint aquesta qüestió. A Espanya, la pròpia CNMC ha trobat evidència d’ajustos asimètrics en alguns períodes. Però la connexió entre aquest patró i la manipulació de preus és molt menys clara del que sovint es pensa.
La teoria econòmica ofereix altres explicacions plausibles. Una de les més influents posa l’accent en els costos de cerca dels consumidors. A diferència d’altres mercats, els conductors sovint no coneixen el preu de totes les gasolineres abans d’arribar-hi. Informar-se requereix temps o desplaçament, i molts consumidors fan una cerca limitada. Aquest simple fet pot generar una dispersió persistent de preus entre estacions de servei. Quan el cost del combustible puja, les empreses tenen incentius a ajustar preus ràpidament perquè els marges són reduïts. Però quan el cost baixa, les gasolineres poden tenir menys incentiu a reduir el preu immediatament: molts consumidors no estan informats del canvi i continuen comprant. L’evidència empírica tampoc és concloent. Alguns estudis troben asimetries significatives; altres mostren que depenen fortament del context local, del grau de competència o del tipus de combustible. Fins i tot hi ha casos en què la dispersió de preus entre gasolineres és difícil de reconciliar amb una coordinació efectiva entre empreses.
Això no vol dir que el mercat funcioni perfectament. La competència pot ser limitada en alguns entorns locals, i els costos de cerca dels consumidors continuen sent elevats. Però també suggereix que moltes de les dinàmiques que observem als preus del combustible són simplement el resultat d’un mercat que reacciona a expectatives, informació imperfecta i riscos globals. El preu que paguem al sortidor no reflecteix només el petroli que hi ha avui al dipòsit. Reflecteix, sobretot, el petroli que el mercat espera que hi hagi l’endemà. I en un mercat global tan volàtil com el del cru, aquestes expectatives poden canviar molt més ràpid del que canvia el combustible dins dels dipòsits.
