Dilluns passat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar les 12 mesures amb què el seu govern espera resoldre el problema de l’habitatge, un dels assumptes de capçalera a tota Europa. A Catalunya, el preu de l’habitatge és una de les prioritats polítiques i econòmiques, atès que en els darrers 3 anys el preu dels lloguers ha pujat un 14% de mitjana, un resultat previsible si tenim en compte que durant aquests anys la població ha crescut en 317 000 persones i les pernoctacions turístiques continuen mostrant una tendència a l’alça.
Per ajudar a resoldre aquest problema, Sánchez ha anunciat un seguit de mesures que pesaran sobre el pressupost públic. Per exemple, entre les mesures que implicaran un augment de la despesa hi trobem les noves ajudes a la rehabilitació d’habitatges buits i la creació d’un PERTE d’innovació i modernització, un organisme destinat a fomentar la inversió privada a partir de les subvencions públiques. A més a més, s’instaurarà un sistema de garanties públiques per assegurar al propietari que, si el llogater deixa de pagar, l’Estat pagarà per ell i, per tant, no assumeix cap risc a l’hora de posar el seu pis de lloguer.
A banda de les despeses addicionals, també s’ha anunciat una rebaixa d’impostos que farà minvar els ingressos públics. Els propietaris que ajustin els seus preus que marqui l’administració deixaran de pagar l’IRPF sobre els seus ingressos derivats del lloguer d’habitatge. Aquesta subvenció encoberta té com a objectiu compensar els propietaris la possible pèrdua de rendibilitat que pateixen a causa de la regulació del preu del lloguer. Evidentment, passar a tenir ingressos lliures d’impostos suposa un augment molt interessant per al propietari. Ara bé, les conseqüències públiques de deixar d’ingressar aquests diners recauen sobre les espatlles de tots els contribuents.
Si bé les mesures anunciades són majoritàriament deficitàries, n’hi ha dues que podrien aportar certs ingressos a l’Estat. En primer lloc, el president espanyol ha anunciat que els pisos turístics seran regulats com un negoci i que, per tant, hauran de començar a cobrar un 21% d’IVA. En segon lloc, els compradors no residents i no europeus hauran de pagar un 100% del preu de compra en impostos. Seria sorprenent que aquestes dues mesures siguin prou recaptadores per compensar el forat que deixaran les que s’han exposat abans.
Cal plantejar-se si tot aquest seguit de mesures aconseguiran el seu propòsit de reduir el preu de l’habitatge. De moment, la seva magnitud és tan limitada que no se’n pot esperar gaire cosa. El pressupost públic haurà de fer front a la fuga de diners que suposarà la seva implementació, ja sigui a base de majors emissions de deute o a base de pujades d’impostos en altres sectors. Tot plegat, per uns resultats excessivament incerts en un dels temes econòmics que més preocupa a l’electorat i, sobretot, a les franges més joves.
