El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suspès temporalment els aranzels del 25% anunciats contra Mèxic i Canadà després de converses amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, i el primer ministre sortint del Canadà, Justin Trudeau. Aquesta mesura, que havia de començar a aplicar-se immediatament, queda en suspens durant un mes a l’espera de negociacions entre els governs implicats. A canvi, Mèxic s’ha compromès a reforçar la seva frontera amb 10.000 agents de la Guàrdia Nacional per frenar el tràfic de drogues i la immigració irregular. Això arriba en un moment en què Trump intensifica la seva agenda proteccionista, incloent-hi un aranzel del 10% a les importacions xineses, una decisió que pot tenir profundes repercussions econòmiques.
Els aranzels han estat durant segles una eina de política econòmica utilitzada per protegir indústries nacionals i incentivar el desenvolupament productiu. No obstant això, l’evidència empírica mostra que els seus efectes poden ser molt més complexos i sovint contraproduents. Amb Donald Trump de tornada a la Casa Blanca i la seva intenció declarada d’ampliar les polítiques proteccionistes, val la pena examinar què ens diu la recerca acadèmica sobre els impactes d’aquestes mesures.
Un precedent proper és el de la mateixa administració Trump durant el primer mandat, que el 2018 va imposar una sèrie d’aranzels amplis sobre diversos productes, desencadenant una guerra comercial d’abast global. Un treball publicat a l’American Economic Review sobre els aranzels aplicats a les rentadores va posar en evidència com aquests no només van encarir les rentadores subjectes als aranzels, sinó també productes complementaris com les assecadores, que no estaven gravades directament. Els autors conclouen que aquest efecte va ser resultat d’estratègies de preus per part dels fabricants i distribuïdors, que van decidir incrementar el preu de les assecadores per compensar la pèrdua de marge en les rentadores. El resultat global va ser que més del 100% del cost dels aranzels va ser traslladat als consumidors en forma de preus més alts. Malgrat la creació d’uns 1.800 llocs de treball nous als Estats Units gràcies al desplaçament de la producció, el cost per cada nou lloc de treball va ser de 815.000 dòlars anuals per als consumidors, un preu desmesurat per a un benefici laboral relativament limitat.
Si bé els aranzels poden protegir indústries nacionals en el curt termini, la història econòmica mostra que també poden frenar la productivitat. Un altre treball recent analitza l’impacte dels aranzels en la productivitat laboral durant la coneguda com Edat Daurada dels Estats Units, el període 1870-1909. Els autors troben que sectors manufactureres amb aranzels més elevats van experimentar una menor productivitat laboral i una fragmentació del mercat, ja que les barreres comercials van fomentar l’entrada d’empreses més petites i menys eficients, reduint l’escala òptima de producció. Així doncs, l’expansió de les polítiques proteccionistes sota una nova administració Trump podria generar un efecte similar, alentint la competitivitat de la indústria nord-americana i afectant la seva capacitat d’innovació a llarg termini. Tot i que alguns sectors poden beneficiar-se inicialment de la protecció, la reducció de la competència i la menor necessitat d’optimització podrien fer que el teixit industrial es torni menys dinàmic.
Més enllà dels efectes interns, una escalada proteccionista podria generar repercussions a escala global. L’evidència empírica disponible demostra que, en resposta als aranzels de 2018, molts fabricants van traslladar la producció a altres països per evitar les restriccions comercials, reduint l’efectivitat de les mesures i creant nous fluxos de comerç inesperats. En un món cada vegada més interconnectat, les polítiques proteccionistes poden generar efectes secundaris que s’estenen molt més enllà de les fronteres del país que les imposa.
