Una de les maneres més efectives –pel que es veu i se sent– per expressar i determinar l’èxit de la diada de Sant Jordi són els llibres venuts en xifres totals per títols, per idiomes i fins i tot per gèneres. El sector editorial frisa per apujar cada any el llistó i per demostrar a la societat que, en un triple salt que no vol ser mortal, es pot superar. El 2024, per exemple, els editors van reconèixer que havien venut 1’87 milions d’unitats a Catalunya, amb una facturació total de 24 milions d’euros i 60.000 títols diferents. Enguany, quan encara les rambles de totes les ciutats bullien de gent, ja es va voler avançar –ves a saber amb quines fonts contrastades– que el 2025 es batran tots els rècords amb més 70.000 títols diferents venuts.
Una diada rere una altra el verb batre conjuga èxits i el substantiu rècord declina alegries.
Més enllà del Sant Jordi, les lletres demanen xifres sempre com a referència de vitalitat del sector de l’edició. Aquestes xifres més o menys es mantenen i segueixen una corba que en tot l’Estat es va situar en els 96.862 títols el 2011, amb una lleugera tendència a la baixa que els va reduir fins el 89.347 el 2023. Són dades que fan referència directa als inscrits a l’ISBN; per tant, legalment fiables. En català se’n publiquen uns 7.000 cada any, que freguen els 8.000 si s’hi inclouen els editats en “valencià”, una llengua que no té rang propi com a tal al diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, però sí als registres de l’ISBN.
Les corbes editorials en els darrers anys assenyalen, també, un augment anual del suport digital, que ja arriba al 30 per cent dels llibres impresos en paper.
Pel que fa al lloc d’edició, Madrid encapçala aquest rànquing en els darrers anys. L’any 2024 van entrar 25.988 títols al registre de l’ISBN, mentre que Catalunya, que fa anys va perdre el liderat en aquest àmbit, va anotar-ne 20.307.
L’estadística –les xifres, doncs– continua sent la referència bàsica per apamar el fracàs o l’èxit d’un sector que calcula el propi èxit amb les armes d’una altra branca de la saviesa humana. Tot sembla anar bé i tanmateix… I tanmateix, mentre els editors suen per animar tots aquests números, els llibreters adverteixen que no tenen temps de distribuir amb una mica de criteri i encert totes les novetats que els arriben i que tornen molts paquets plens d’exemplars que els lliuren les distribuïdores sense haver tingut temps ni tan sols d’obrir-los. Són moltíssims, igualment, els autors que es queixen que els seus llibres no han estat promocionats com caldria i que una bona part de l’edició acaba en magatzems o trinxada amb una comunicació prèvia de l’editorial per si volen adquirir-ne alguns exemplars abans de la destrucció.
Per la seua part, la majoria dels autors accepten condicions draconianes per veure publicats els seus llibres. Són ja molts els que accepten quedar-se’n una part de l’edició, per vendre particularment aquests exemplars, mentre que renuncien a qualsevol altra remuneració a compte dels restants.
I aquesta és la gran incògnita que plana per damunt d’un sector que en bona part perd l’ofici amb cada estadística publicada. Les empreses editores, com en tants altres àmbits, breguen per reduir costs en tots els fronts. Com es pot aguantar aquesta xifra enorme de llibres impresos que tornen a les editorials en percentatges desmesuradament elevats? Vivim una bombolla editorial que en algun moment esclatarà i afectarà greument la vitalitat d’un sector que només somia en corbes ascendents dins estadístiques inflades?
