Els darrers dos anys el govern de Milei ha aconseguit acabar amb el dèficit públic, amb l’amenaça de la inflació i, en certa manera, amb la inseguretat als carrers. Aquests resultats s’han aconseguit amb una minoria absoluta a les dues cambres legislatives del país, on l’oposició més aferrissada va començar a obtenir majories parlamentàries durant l’any 2025 per a boicotejar l’acció del govern llibertari. Després de dos anys difícils a escala política, el govern de Milei va aconseguir a les eleccions de finals de l’any passat una victòria rotunda que ara li permet fer les reformes que hauria volgut aprovar en el passat, però li mancaven les forces per aprovar-les.
En primer lloc, el poder legislatiu ha aprovat la llei d’innocència fiscal, que consisteix a revertir la dinàmica que hi havia a l’Argentina que els contribuents havien de justificar l’origen dels seus diners. Amb la nova llei, s’enforteix la presumpció d’innocència i té per objectiu que comencin a entrar dòlars al sistema financer argentí. Aquests dòlars vindrien dels estalvis dels ciutadans que en anys anteriors, per protegir-se de la inflació i de la voracitat fiscal de l’Estat argentí, no han declarat a hisenda i, per tant, tenen un origen que et podria considerar il·lícit. Amb la llei d’innocència fiscal, aquests diners queden regularitzats de facto i s’espera que contribueixin a finançar inversions argentines un cop es blanquegin. A més a més, de cara endavant, s’aspira a garantir certa tranquil·litat a l’hora de pagar impostos, esperant que si la gent no té por que qualsevol negoci, per petit que sigui, pugui ser investigat per l’agència tributària, hi haurà més persones que s’atreveixin a emprendre projectes empresarials.
En segon lloc, el Senat ha aprovat la reforma laboral que ha presentat el govern i presenta grans canvis respecte a la legislació anterior, amb l’objectiu de flexibilitzar les relacions laborals. Cal entendre que ara mateix la meitat de la força laboral argentina treballa en la informalitat, i per tant és una prioritat facilitar la contractació legal. Entre les mesures aprovades hi trobem que, per exemple, Argentina deixa enrere la prevalença dels convenis col·lectius nacionals. Ara els convenis d’empresa o de província tindran prioritat i, per tant, les condicions podran variar segons les circumstàncies. Una altra mesura incorporada és la famosa motxilla austríaca, que consisteix a acumular les contribucions que l’empresari paga mensualment destinades al fons d’acomiadament del treballador. Aquests diners es van acumulant per tal que, si mai és acomiadat, l’empresa no hagi de suportar el cost extraordinari de la indemnització tot de cop, i que el treballador pugui disposar d’aquests diners o, si ho prefereix, continuar acumulant-los en un altre lloc de feina. Tot aquest tipus de mesures van orientades a facilitar la contractació i a fer més previsibles els costos que l’empresari haurà d’assumir a l’hora de contractar un treballador.
Finalment, una reforma de la legislació penal ha tingut com a mesura estrella baixar dels 16 anys als 14 anys la imputabilitat de certs delictes greus. Sota l’eslògan «delictes d’adults, penes d’adults», els adolescents de més de catorze anys podran ser jutjats i empresonats. Això va en la línia de la política que ha tingut el govern de Milei durant els darrers dos anys, d’inflexibilitat davant de qüestions com el narcotràfic, fins i tot amb mesures tan controvertides com haver enviat l’exèrcit a pacificar la ciutat de Rosario per acabar amb el negoci de les drogues, un problema que certes veus consideraven que s’havia de resoldre mitjançant mecanismes civils, i no pas militars. Sigui com sigui, les estadístiques mostren que els delictes violents continuen baixant i a partir d’ara els joves delinqüents (i també aquelles persones que s’aprofitaven de la innocència d’aquests joves) perdran dos anys de gràcia que tenien fins ara per a cometre delictes amb impunitat.
Totes aquestes mesures probablement enfortiran el creixement econòmic argentí i també milloraran la seguretat als carrers. Això té conseqüències importants tant al país, que veurà com la recaptació, els salaris, els beneficis i la inversió continuaran escalant, com a l’exterior. Ja es pot parlar d’un efecte contagi pel qual països veïns elegeixen líders que s’emmirallen directament amb el govern de Milei. Per altra banda, el govern argentí ja s’està preparant per a una onada migratòria provinent, sobretot, d’altres països llatinoamericans, cridats per les condicions econòmiques i socials que cada vegada seran més favorables a l’Argentina.
