La tradició catòlica celebra aquests dies el Viacrucis amb les catorze estacions que porten Jesús des de l’hort de Getsemaní fins al sepulcre. L’atreviment laic, però, ha convertit viacrucis en una paraula a l’ús que designa enormes dificultats i angoixes. Com ara les que està patint el BBVA per fer prevaldre l’OPA hostil que va llançar fa mesos contra Banc Sabadell.
En cada una de les estacions els directius del banc fa dècades basc es troben amb un nou problema a superar per sortir-se’n. Ara esperen, per exemple, la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, l’organisme regulador que ha de donar el vist-i-plau a l’operació. La CBMC s’ha guanyat una certa desconfiança perquè en les rodes de consultes que ha desplegat ha deixat de costat les petites i les mitjanes empreses, que, per a més inri, són les més interessades a frenar-la. No debades. Perquè també serien les més perjudicades si el BBVA aconseguira absorbir el Sabadell.
No s’entén la falta de zel de la Comissió. I encara menys perquè la definició que la justifica és ben clara: “La CNMC és l’organisme que promou i preserva el bon funcionament de tots els mercats en interès dels consumidors i de les empreses”. L’interès de les empreses que ara treballen amb el Sabadell queda ben explícit amb les declaracions i les accions legals que han desplegat Foment del Treball, la Pimec, la Cepyme i la Confederació d’Empresaris Gallecs. Quan aquestes organitzacions han desgranat els efectes perversos que es derivarien de l’absorció han deixat ben clar quin interès proclamen i defensen.
Com ho ha de saber la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència si a l’hora de prendre la decisió de permetre l’OPA no els demana quines conseqüències se’n derivarien? Espanya és un mercat únic i regulat, però les regulacions que deixen anar els seus organismes públics s’assemblen massa vegades a la llei de l’embut. I encara sort. Perquè, si el govern de l’Estat, obligat per tot allò de les aritmètiques parlamentàries i per salvar el crèdit de què encara disposa el soldat Illa, no s’hi haguera oposat, a hores d’ara ja hi hauria via lliure per a l’OPA, sense estacions ni passos de Setmana Santa.
Mentre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència desfulla la margarida o busca com justificar una decisió que desagrade al govern de Pero Sánchez, però que li agrade a ella, Foment del Treball intenta articular davant l’Audiència Nacional un recurs que puga permetre elaborar una peça separada per aprovar les mesures cautelars que reclama la patronal; és a dir, l’aturada o la suspensió del procés fins que es resolga el contenciós. Aquesta petició, però ha de comptar amb el suport de l’advocat de l’Estat.
El president de Foment del Treball Nacional, Josep Sánchez Llibre, va argumentar l’altre dia que, si l’OPA prospera, la caiguda del crèdit a les petites i mitjanes empreses de tot l’Estat seria de 75.000 milions d’euros, una eventualitat que podria portar-ne algunes al tancament. Foment i totes les altres organitzacions i sindicats que han presentar recursos per evitar que l’operació prospere marquen les estacions del viacrucis del BBVA.
Ara només cal que el Sabadell supere la temptació d’una millor oferta per acció si arriba el cas. Els directius del BBVA podrien decidir saltar-se tant de petit patiment i tirar al dret millorant l’oferta. Si això arriba a passar, Josep Oliu ha de tenir ben clar que, siga quin siga el preu, les catorze estacions tenen per objectiu defensar els interessos dels petits i mitjans empresaris. I també, per a alguns, la catalanitat del banc. Al final, senyor Oliu, resulta que això també era important.
