Aquest mes s’ha fet efectiu l’augment de la taxa turística que aplica l’ajuntament de Barcelona i que ara se situa en els quatre euros, el màxim legal que permet la Generalitat. Representants de l’ajuntament han anat encadenant declaracions sobre la conveniència d’aquest recàrrec i els efectes positius que suposen per a les arques municipals els 20 milions d’euros anuals que permet recaptar.
La decisió del govern de Jaume Collboni no desentona amb l’estratègia d’altres grans ciutats europees -encara que òbviament contraste amb la política que hi apliquen els ajuntaments d’altres grans ciutats de l’Estat governades pel Partit Popular, com ara Madrid o València- i no afecta de manera greu el sector. Sempre es pot adduir, però, que si aquests recàrrecs perjudiquen algú, ho fan contra les economies més modestes. Contra el turisme individual o de les famílies més humils. Aquesta és la paradoxa en què ja queia el govern municipal d’Ada Colau, perquè “el turisme de qualitat”, que tant reivindicava, sovint vol dir el turisme amb possibilitats. I l’altre, el de menys “qualitat” és el que resulta més afectat per aquestes mesures.
En tot cas, la taxa turística i altres que es puguen empescar els ajuntaments -concretament, el de Barcelona- no representen cap turbulència per al sector, com ja s’ha constatat, per exemple, amb l’augment de tràfic de l’aeroport del Prat aquest 2024.
Aquest no és el problema. Ni el problema -el problema per al turisme- no es tampoc que es limiten els apartaments turístics o que s’acaben suprimint. Això pot afectar en alguna mesura les pernoctacions a Barcelona, sí, però també és cert que aquesta supressió pot comportar l’augment de la demanda per a noves llicències d’hotels. D’una manera o d’una altra, les restriccions d’uns àmbits es poden equilibrar amb la permissivitat en uns altres. Siga a Barcelona o siga a l’àrea metropolitana.
El problema és d’actitud global. Hi ha municipis -molts- de Catalunya que viuen o sobreviuen gràcies al turisme, una font d’ingressos que pot servir també per reequilibrar el territori. És el cas, per exemple, del turisme d’interior, el de muntanya, el d’aventura i qualsevol altra modalitat que es puguen encabassar iniciatives públiques o privades. Aquestes poblacions han de regular-ne l’activitat, és cert, però alhora miren de no esventrar la gallina dels ous d’or. Encara que els ous siguen de coure.
N’hi ha d’altres, de municipis, com el de Barcelona, que combinen els ingressos turístics amb moltes altres activitats econòmiques. Si en els primer el problema consisteix a evitar la saturació i un impacte excessiu en el paisatge urbanístic i urbà, les agressions al medi, en els segons cal treballar perquè l’augment del pes del turisme no resulte desproporcionat i perjudicial per al manteniment o el desenvolupament d’altres activitats. Tot això resulta obvi i és de sentit comú.
Està Barcelona trencant aquest equilibri? Resulta desproporcionat el pes del sector en el còmput total d’activitats econòmiques? En aquest punt hi ha opinions per a tots els gusts. En tot cas, per als partidaris de l’ “economia decreixent” el turisme ara representa una agressió insuportable. Així ho veuen també molts barcelonins, epr als quals s’ha convertit en l’enemic públic i privat número u. L’únic neguit és si aquesta percepció -aquest patiment- no queda condicionat per la projecció que en fan alguns partits polítics, molta opinió publicada i algunes entitats que tenen poca representació real però que són capaces de desplegar molt de soroll. La gent no és idiota, però sí influenciable. Les molèsties del turisme, en tot cas, s’han de contrastar sempre amb els beneficis que se’n poden derivar.
De fa un cert temps -per convicció en alguns casos, sí, però també per aritmètica parlamentària i per interessos partidistes molt concrets- hi ha una tenalla que pinça el turisme sobretot a Barcelona. Els Comuns, Esquerra i el PSC hi han trobat un dels punts en què coincideixen amb delit i empenta. L’ofensiva contra el turisme entela altres mancances i altres misèries. I les coincidències i les campanyes d’avui poden tenir resultats molt negatius demà.
