El 28 d’abril de 2025 quedarà registrat als annals de la història energètica peninsular com un dels incidents més greus mai viscuts: un zero elèctric a tota la xarxa elèctrica de la Península Ibèrica, amb desconnexió total del sistema continental europeu i una afectació massiva de la població i l’activitat econòmica. Ara, gairebé dos mesos després d’aquest gran incident, el Govern espanyol i Red Eléctrica han publicat els seus respectius informes, que ofereixen una primera explicació tècnica del col·lapse. És un exercici necessari de transparència, però que no esgota ni resol totes les incògnites.
Tant l’informe de Red Eléctrica com el del Comitè 28-A —òrgan creat pel Consell de Seguretat Nacional— coincideixen a assenyalar una combinació de factors com a origen de la fallada: oscil·lacions de tensió interàrees, comportaments inesperats de determinades plantes —com una planta fotovoltaica a Badajoz—, i una capacitat limitada per part del sistema per atenuar aquestes pertorbacions. Es descriu una seqüència de fases: primer inestabilitat, després oscil·lacions, pèrdua de generació per sobretensions i finalment col·lapse total en molt pocs segons. Hi ha però discrepàncies rellevants sobre alguns aspectes, probablement influïdes per conflicte d’interès en l’assumpció de responsabilitats.
En el pla tècnic, el nivell de detall dels informes és notable. El relat és meticulós: es documenten dades horàries de freqüència, tensions, mesures correctores preses pels centres de control i l’impacte de les interconnexions amb França. S’hi descriu també el paper desigual entre la generació convencional —amb capacitat de regular tensió de manera dinàmica— i les fonts renovables, que operen amb regulació estàtica i són menys eficaces davant oscil·lacions ràpides.
Tanmateix, també és cert que hi ha limitacions. D’una banda, el Comitè 28-A reconeix que la informació obtinguda dels operadors del sector ha estat, en alguns casos, incompleta, dilatada en el temps o amb un grau insuficient de precisió. També admet que hi ha hagut resistències a compartir dades clau al·legant motius de confidencialitat empresarial. Això obliga a prendre les conclusions amb cautela. Més que un relat tancat, tenim una versió inicial dels fets, basada en el que ha estat possible saber.
D’altra banda, la composició del Comitè —altament institucionalitzat i amb membres directament vinculats al Govern— i el paper de Red Eléctrica —part implicada a qui eventualment es podria imposar una sanció i exigir responsabilitats per no operar correctament el sistema— fan difícil considerar aquests informes com a totalment independents. Cap dels dos organismes té un caràcter plenament extern o imparcial, i és evident que hi pot haver un cert conflicte d’interès en ser jutge i part. És per això que convé esperar també els resultats de la investigació europea que ENTSO-e té en marxa i que, previsiblement, aportarà una visió més holística del que ha passat en un sistema elèctric interconnectat com l’europeu.
En un sistema elèctric tan complex, amb una penetració cada vegada més gran de renovables i una dependència creixent de sistemes digitals i automatitzats, els riscos sistèmics han de ser tractats amb el màxim rigor, transparència i coordinació internacional. Si els informes actuals apunten en la direcció correcta, també evidencien que hi ha encara zones d’ombra, i que la resposta a l’apagada del 28-A no pot ser només tècnica: caldrà revisar normatives, estratègies de ciberseguretat i, sobretot, els mecanismes de supervisió i control. Aquesta mateixa setmana la CNMC ha fet pública la revisió d’un protocol d’operació del sistema elèctric molt rellevant per tal de controlar la tensió. L’esclariment de tot plegat també obrirà la porta a importants demandes en la via civil per exigir rescabalament dels danys soferts per l’apagada.
En definitiva, els informes del Govern i de Red Eléctrica són un primer pas necessari, però insuficient. La ciutadania i el sector tenen dret a una explicació més completa, que arribi fins al fons de la qüestió. I Europa, davant un precedent tan greu, no pot mirar cap a una altra banda.
