L’anunci de la visita fugaç del president de la Generalitat Valenciana a la seu de Foment del Treball Nacional a Barcelona ha despertat expectatives i suggeriments. Expectatives, per saber exactament quina mena de discurs polític pot fer Carlos Mazón sobre la qüestió que l’ha dut a Barcelona: “El Corredor Mediterráneo”, com a “motor económico de España”. Suggeriments com ara demanar-li que explique als empresaris catalans què ha fet el seu partit al País Valencià i a Espanya per impulsar aquest corredor i per greixar “el motor econòmic” que ara reivindiquen.
Pel que fa al segon punt -del tot compromès per al PP-, només cal recordar que va ser José María Aznar qui va pregonar que l’objectiu del seu govern era unir cadascuna de les províncies i la capital del regne amb trens d’alta velocitat espanyola. Aznar en va fer bandera gloriosa. Ni José Luis Rodríguez Zapatero ni Mariano Rajoy li van esmenar la intenció. Els fons europeus que el govern espanyol ha esmerçat per fer real el somni d’Aznar -13.100 milions, el 23 per cent dels 55.000 milions totals fins ara- són obscens. Com ho són els 42.000 d’aportació domèstica.
Si algú amb un mínim de vergonya es dedica a analitzar el percentatge de la inversió que ha estat estèril en aquelles línies i en estacions sense cap sentit, el somni aznarià esdevé deliri.
Si aquesta va ser la política hegemònica oficial de Partit Popular i govern fins que el govern de Pedro Sánchez va considerar prioritària la inversió en un servei -el de Rodalies Renfe- que estava portant les línies més transitades al col·lapse per falta d’inversió i de manteniment, què és exactament allò que l’actual president de la Generalitat valenciana pretén explicar a Barcelona? Un canvi en l’estratègia i les prioritats “nacionales”? L’assumirà el seu partit?
Algú podria preguntar igualment a Mazón en què pensava quan el seu antecessor a la Generalitat, Francisco Camps, es deixava fotografiar amb la presidenta Esperanza Aguirre i el president Jaume Matas com a caps visibles del denominat -denominat per ells- “Eje de la posperidad”, que situava “el motor económico de España” al triangle Illes Balears-País Valencià-Madrid, amb epicentre òbviament a la capital del regne. O quan el seu partit va defensar durant anys -encara ara?- el denominat “Corredor Central”, que arranca a Algesires i arriba a Europa des de Barcelona passant -no en caldria una altra- per Madrid i Saragossa.
Durant dècades, el Partit Popular ha defensat a Espanya una estratègia ferroviària que ha consisteix i consisteix exactament a implantar la idea contrària a la que defensa Carlos Mazón. Una estructura d’alta velocitat que recupera i reforça el traçat tradicional i radial de les línies, i que exclou el País Valencià de qualsevol alternativa d’ample europeu que el connecte amb Europa sense passar pel centre peninsular.
Ja ho sap el seu partit, que el president de la Generalitat valenciana ha canviat d’opinió? El deixen? La tindran en compte o el deixaran parlar només mentre Pedro Sánchez siga el president del govern espanyol?
Carlos Mazón hauria d’explicar a la seu de Foment per què ni ell ni el PP han protestat mai davant contra els perpetradors d’una línia d’alta velocitat per a Alacant-Múrcia i una altra per a València que arriben a Madrid sense cap connexió entre elles. El bucle que formen totes dues té el punt de contacte a Conca, després que la d’Alacant passe per Albacete. I tot, amb l’única intenció d’arribar a la seua capital. Pot sortir més a compte, si algú vol viatjar de València a Alacant, passar per Madrid amb l’AVE que no agafar l’Euromed.
L’expectativa de la intervenció del president de la Generalitat valenciana davant els empresaris catalans, doncs, està més que justificada. Les preguntes que se li poden plantejar li poden resultar del tot impertinents.
