La ciència i la tecnologia, si bé sovint es troben encara allunyades del centre del debat públic i mediàtic, ocupen un paper cabdal en l’agenda geopolítica mundial i orienten el futur d’alguns dels reptes més importants del proper quart de segle, com ara el canvi climàtic, la crisi dels semiconductors, l’envelliment poblacional, la resistència als antibiòtics o la gestió de les pandèmies.
En aquest context, guanya força el concepte de diplomàcia científica, entesa com el conjunt d’activitats per promoure la col·laboració bilateral i multilateral, a través del coneixement, la ciència, la tecnologia i la innovació. Països líders en recerca i desenvolupament —com els EUA, el Regne Unit, el Japó o Nova Zelanda— fa anys que treballen aquesta dimensió de la seva política exterior, integrant la figura de l’assessor científic en els seus respectius Ministeris d’Afers Exteriors.
Recentment, Suïssa ha iniciat un projecte per a la protecció dels coralls al Mar Roig, reunint una varietat de països de la regió. Dinamarca i França, per la seva banda, ja compten amb els seus propis ambaixadors tecnològics, marcant una nova era per a la diplomàcia i la governança digitals. Mèxic acaba d’impulsar un nou Centre de Diplomàcia Científica per a Iberoamèrica.
A l’escena geopolítica global, la tensió entre els Estats Units i la Xina sembla conduir a un desacoblament progressiu entre els dos gegants econòmics, agreujat pel conflicte a Taiwan. Tot i això, la diplomàcia científica en àmbits com el de la governança climàtica podria ajudar a tancar la bretxa entre les dues grans potències, com ja va succeir durant la guerra freda entre els EUA i la Unió Soviètica, a través del Tractat Antàrtic i la creació de l’Institut Internacional per a l’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA).
Així mateix, la Unió Europea està impulsant una estratègia de diplomàcia científica en el marc de la seva aposta per integrar el sistema de recerca i educació superior en l’àmbit de la cooperació internacional. Un informe recent del projecte de la Comissió Europea EU Science Diplomacy Alliance situa les bases del futur de la diplomàcia científica europea.
Considerant aquests nous paradigmes, fa cinc anys, molt abans de la pandèmia i les discussions quotidianes sobre l’impacte de la intel·ligència artificial, Barcelona ja es preparava per posar el seu ecosistema del coneixement al servei dels grans reptes globals. En un projecte de col·laboració publicoprivada i de vocació internacional, els principals actors de la ciutat i del país es van reunir per posicionar Barcelona com la capital mundial de la diplomàcia científica i tecnològica. Naixia SciTech DiploHub, el Hub de la Diplomàcia Científica i Tecnològica, amb el mandat de representar l’ecosistema del coneixement i la innovació de Barcelona al món.
Per aconseguir aquest objectiu, l’entitat, amb seus a Barcelona, Washington, Ginebra, Ciutat de Mèxic i Brussel·les, ha participat i representat l’ecosistema en missions, fòrums i conferències globals a tot el món com la Xarxa de Solucions per a un Desenvolupament Sostenible (SDSN) i el Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de les Nacions Unides, la Xarxa Aliança de Salut Planetària (Planetary Health Alliance – PHA) i la Xarxa Internacional d’Assessorament Científic Governamental (INGSA) del Consell Internacional de la Ciència (ISC). També signa convenis de col·laboració amb els principals hubs i institucions científiques, i és la primera ciutat del món amb un Enviat Internacional per a la Ciència i la Tecnologia davant d’organismes multilaterals i governs estrangers. L’impacte econòmic de la diplomàcia científica i tecnològica de Barcelona s’estima en més de quaranta milions d’euros.
Fa unes setmanes, Barcelona rebia els rectors de les principals universitats europees en el marc de la Trobada Europea d’Aliances Universitàries. Aquest mes, la ciutat acollirà el Congrés Euromediterrani de Diplomàcia Científica, on acudiran ministres i secretari d’estat. I a partir del 2024, la capital catalana serà seu permanent del Fòrum Mundial de la Diplomàcia Científica, coordinat per la UNESCO i altres organismes internacionals.
A més, l’ecosistema del coneixement de Barcelona compta amb la seva pròpia xarxa de talent científic internacional, la comunitat Barcelona Alumni. Amb més de 2000 membres en una trentena de països, aquesta xarxa connecta tots aquells investigadors, científics i experts en tecnologia formats a Barcelona i actualment ocupant posicions destacades en centres de recerca, universitats, startups i empreses de tot el món.
El talent global és un actiu de gran valor: permet impulsar projectes internacionals de recerca i transferència tecnològica i fomentar més i millors intercanvis científics i empresarials, alhora que ens situa com a lloc de referència on estudiar, investigar, invertir i emprendre. L’èxit de la nova diplomàcia científica i tecnològica dependrà, en gran manera, de la integració d’aquestes xarxes de talent a les estratègies de cooperació i influència internacional.
Barcelona i la seva comunitat científica han de contribuir de manera decisiva als grans reptes globals a través del seu coneixement, creativitat i innovació. Cal que des de les nostres institucions, centres de recerca, universitats, empreses i societat civil continuem empenyent per apuntalar aquest èxit col·lectiu. Ha arribat l’hora de la diplomàcia científica.
