Uns anys enrere, durant la meva estada a l’estranger com a estudiant d’intercanvi, un amic, que havia crescut a Nou Hampshire i s’havia mudat a Berlín per fer els seus estudis universitaris, va voler diagnosticar la causa del meu odi a la burocràcia. Segons ell, tot es devia a haver nascut al Sud. Si en lloc d’estar acostumat a l’infern espanyol m’hagués habituat, com ell, a interactuar amb burocràcies nòrdiques, tindria una actitud i una ideologia diferent. El contacte directe amb la simplicitat legal de Nova Anglaterra o amb la famosa eficiència germànica m’hauria inculcat uns instints polítics més favorables a l’Estat. Aquesta conversa va ser, per a mi, tota una revelació i em va ajudar a ser menys curt de mires. Amb els anys, en observar la burocràcia espanyola amb uns altres ulls, me n’he adonat que aquesta té, com a mínim, dues institucions que funcionen amb una eficiència extraordinària, inesperada en un entramat legal i administratiu que ha habituat els seus ciutadans a l’obstaculització i a la inoperància permanent. Aquestes dues institucions són l’agència tributària i la professió notarial.
El pagament d’impostos a la hisenda espanyola, especialment la declaració de la renda, és un dels processos administratius més ben muntats que conec. Primerament, aplica exitosament un dels principis més importants d’una bona experiència de l’usuari, això és, minimitzar la fricció. Per fer la declaració de la renda només cal entrar al portal web, fer clic als botons «acceptar», i al final del procés, si deus diners al fisc, apareix un breu formulari oferint l’opció de pagar a terminis. Està tot dissenyat perquè el ciutadà no hagi de pensar i acabi pagant el que deu, tot i que segurament acaba pagant una miqueta més del que li tocaria si hagués optimitzat la seva càrrega tributària.
Segonament, el sistema de bases de dades de la hisenda espanyola és d’una integració fenomenal. Els salaris que declara l’empresa s’afegeixen directament al portal del treballador, els pagaments puntuals que hagis pogut rebre apareixen sols, i fins i tot hi ha donacions a fundacions que, com que són declarades per la mateixa institució, ja queden registrades i no cal afegir-les manualment. Per altra banda, el creuament de dades permet a Hisenda detectar irregularitats amb una eficiència que esparvera. Altres burocràcies tenen un sistema de dades tan pèssim que és ben habitual que et demanin el mateix document diverses vegades. Tanmateix, l’enginyeria que incorpora el sistema informàtic de l’agència tributària fa pensar que realment sí que és possible tenir institucions públiques que facin ús de la tecnologia per millorar-ne el funcionament, només cal voluntat i interès.
Anar al notari és una altra experiència sorprenentment fluida. Distintament dels buròcrates, que sembla que vulguin imposar-te obstacles, requeriments i terminis, els notaris, generalment, t’ho fan fàcil. Et conviden a la sala, et tracten amb cordialitat, llegeixen el document i et demanen que signis. Si hi ha cap error documental, el corregeixen abans d’enviar-te’l. Essent una mica agosarat, es pot afirmar que sovint la servicialitat de la professió notarial és tan extensa que sobrepassa certs límits. El fenomen del testaferro il·lustra que els interessos del notari estan tan estretament lligats amb els del seu client que, de vegades, l’interès privat passa per damunt de l’interès públic i de la fe pública dipositada en la signatura notarial.
Tant l’agència tributària com els notaris no gaudeixen d’una gran estima per part de la societat. És comprensible: el ciutadà considera, sovint amb plena justificació, que els seus diners són furtats per dedicar-se a fins qüestionables. Fins i tot hi ha qui pensa que, en lloc de ser contribucions a canvi d’un servei o de ser el preu a pagar per una societat més justa, aquests pagaments són més similars a una mena de suborn o d’extorsió. Sigui com sigui, el funcionament eficient d’aquestes dues institucions ens demostra que els mals de les altres burocràcies són contingents i no pas necessaris. La recepta secreta d’una bona administració no s’ha perdut del tot i, per tant, encara es podria rescatar i aplicar-la a la resta de serveis públics per reconstruir, reformar, i millorar les burocràcies que encara són necessàries en la nostra societat moderna.
