El meu entorn em diu que soc de les poques persones que felicita la gent que es fa autònoma. Per contra, la majoria d’autònoms expliquen que, quan diuen al seu entorn que s’han donat d’alta, la resposta sol ser negativa. Perquè us en feu una idea, les respostes acostumen a anar de la compassió a la crítica: de l’“ai, pobre!, no tindràs vacances”, al “t’ho passaràs molt malament”, passant pel “com t’ho faràs sense un sou fix?” o, fins i tot, “això que fas és una irresponsabilitat!”.
Fer-se autònom suposa una incertesa en els ingressos del negoci i, per tant, una incertesa dels ingressos personals. Un estudi recent de PIMEC Autònoms conclou que fer-se autònom implica tenir també horaris flexibles que, sovint, comporten treballar per sobre de les hores laborables; també sol anar acompanyat de menys vacances que si es treballés per compte d’altri. Tot amanit, habitualment, amb una forta pressió fiscal i una menor protecció social en cas de baixes o jubilació. I, com a cirereta, l’assumpció d’un risc per al qual, especialment la persona física, respon amb tot el seu patrimoni actual i futur.
Vist el panorama que descrivim, podem dir que fer-se autònom potser no és precisament una decisió racional; però, aleshores, per què la persona es fa autònoma?
Així i tot, per què hi ha autònoms? Segons el mateix estudi de PIMEC Autònoms, les motivacions per fer-se autònom van des de ser el propi cap, organitzar-se la feina al gust de cadascú, fer el que més ens agrada o desenvolupar un projecte personal. També hi ha estudis com el GEM que destaquen la manca d’oportunitats laborals com a motiu per fer-se autònom. I, quan es demana quantes persones autònomes voldrien tornar al món del per compte d’altri, només 3 de cada 10 diuen que sí.
Podem dir, doncs, que no és una decisió precisament racional sinó més aviat motivacional. Però d’aquí a ser irresponsable…
Imaginem un món sense autònoms: molts dels negocis que freqüentem actualment no existirien. Per exemple, el restaurant on anem amb amics i parella; el bar de la cantonada on ens trobem amb la colla; el forn amb aquella olor de pa acabat de fer; la perruqueria que ens manté actuals; els tallers que ens reparen el cotxe, la persiana, l’alarma o el que convingui; la constructora que ens fa o ens adapta l’habitatge quan hi ha canvis familiars; la botiga que ens rep amb un somriure; els professionals sanitaris que tenim a prop de casa i ens curen quan no ens trobem bé; els educadors i educadores que, amb les seves extraescolars, ajuden a formar els alumnes i a conciliar la vida familiar; les i els dissenyadors, que amb la seva creativitat transformen el que veuen els nostres ulls; el sector artístic, que nodreix el nostre coneixement i el nostre esperit; la pagesia, que ens alimenta en el dia a dia; les i els professionals que donen suport a les empreses… i tants d’altres que em deixo. Feu la prova: proveu d’imaginar-vos el vostre entorn sense aquests negocis que teniu a prop.
Gràcies a la irresponsabilitat d’algunes persones que s’han fet autònomes, unes 560.000 a Catalunya, tenim aquests negocis de proximitat que ens fan la vida més fàcil. Però no només les persones físiques i les micro i petites empreses.
Moltes de les empreses mitjanes i grans que tenim al nostre entorn també van començar perquè algú, en un moment donat, va ser tan irresponsable de fer-se autònom. Després l’empresa va créixer, però el moment zero va començar amb una irresponsable alta d’autònom. O és que encara hi ha persones que es creuen que les empreses les porta la cigonya?
Per tant, sense aquesta decisió de fer-se autònom, avui en dia no hi hauria ocupació per compte d’altri.
Serveixin, doncs, aquestes ratlles per agrair i felicitar tantes i tantes persones que un dia van prendre aquesta decisió irresponsable de fer-se autònomes. I gràcies també a totes les persones que, amb la vostra compra, doneu sentit a aquesta decisió tan irresponsable d’haver-se fet autònom.
