Amb l’objectiu de reactivar el comerç adormit, l’Ajuntament de Barcelona, ha posat en marxa el projecte Intermèdia Locals en el marc de l’Estratègia Amunt Persianes. Aquest servei de bones intencions, però mala planificació, busca captar locals que portin buits almenys 12 mesos per a trobar nous projectes comercials que s’instal·lin com a mínim durant cinc anys.
És impensable no estar a favor de projectes que aspirin a donar una nova vida al comerç tancat, no obstant això, el desenvolupament d’Intermèdia Locals deixa molt a desitjar, tant en forma com en contingut. En una societat que busca la igualtat d’oportunitats, resulta inacceptable premiar de la mateixa manera als qui fan tot el possible per llogar els seus locals i a aquells que no ho fan. Recompensar a aquells que no han mogut un dit per l’activació dels seus espais comercials és discriminar l’esforç de tot un col·lectiu que ha posat de la seva butxaca tots els recursos per a generar un teixit comercial del qual els més ganduls s’aprofitaran. És necessari replantejar aquesta mesura per a assegurar que sigui veritablement equitativa.
A més de la discriminació, el servei Intermèdia Locals reflecteix un excés d’intervencionisme estatal en el mercat. La regulació imposada per l’Ajuntament de Barcelona sobre els propietaris, obligant-los a seguir unes certes pautes i condicions per a accedir a aquestes ajudes, va en contra dels principis d’una democràcia i un mercat capitalista. Partint d’aquests locals poden ser destinats com a botigues, oficines o tallers, no pots sotmetre a tots els propietaris a procedir de la mateixa manera amb aquestes ajudes. No estan protegint, estan obligant. Aquesta intervenció, sens dubte, s’allunya del model d’Estat en el qual vivim.
Un altre aspecte qüestionable d’aquesta mesura és l’assignació d’una quantitat fixa de 3.000 euros per a tots els locals. Aquesta ajuda, que haurà de destinar-se únicament a adequar el local, altes de subministrament o contractacions d’assegurances de les rendes del lloguer resulta molt poc realista. La suma de diners pot ser insuficient, dependrà de factors com la grandària del local i l’ús que se li vulgui donar. Per això, és necessari establir criteris més realistes i flexibles, tenint en compte les característiques i necessitats específiques de cada espai. Buscar una solució no ha de passar en cap cas per oferir una ajuda que no atengui aquells factors distintius de cada local i cada comerç. Aquesta generalització no reflecteix en absolut la diversitat del mercat, la qual cosa generarà una frustració entre els propietaris dels locals dels quals no s’adeqüin a aquest estàndard.
En aquelles zones amb menor activitat comercial activar els locals pot resultar un desafiament molt difícil d’aconseguir. Tret que es realitzi una intervenció integral que inclogui la rehabilitació de tota l’àrea, aquesta mesura es dilueix per injusta i ineficient. Insisteixo que la idea de fomentar l’activitat comercial és positiva, però la forma en què s’està implementant manca de coherència i efectivitat. És necessari buscar enfocaments més adequats que considerin les particularitats de cada comerç i les seves necessitats específiques en cada zona. Evidentment, no es pot oferir una mateixa ajuda a un petit comerç situat a Horta-Guinardó que a una planta baixa en un carrer del centre de Barcelona.
Si sobre les meves mans caigués el poder de decidir sobre els locals comercials buits, el que intentaria és, en la mesura que sigui possible, convertir els locals en habitatges socials. Barcelona ha demostrat mancances en les seves fórmules per reactivar el parc d’habitatge. Treure un benefici per als veïns de la ciutat és ampliar la seva població i fer accessible l’accés a una llar als quals més el necessiten i no fomentar un comerç reglant en el mercat d’aquells llocs on no es pot garantir l’èxit. Si l’Ajuntament busca reactivar el comerç local, deuria no escatimar en promoció i deixar-se d’intervenció.
