La setmana passada, l’ex primer ministre italià, Enrico Letta, va presentar el seu esperat informe sobre el futur del mercat únic. Es tracta d’un encàrrec que va fer-li el Consell Europeu durant l’any 2023 per tal d’analitzar la situació actual i els reptes de futur d’un dels pilars de la Unió Europea. L’informe porta per títol ‘Molt més que un mercat: velocitat, seguretat i solidaritat’, que pot recordar al clàssic eslògan del club blaugrana, quelcom que el mateix Letta va esmentar el dia de la presentació.
Un dels primers punts fonamentals és la proposta d’anar més enllà de les quatre llibertats fonamentals que tradicionalment han existit a nivell comunitari: la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals. Letta proposa afegir una cinquena llibertat relativa a la investigació, la innovació, les dades el coneixement i l’educació. El motiu d’aquesta iniciativa és la constatació que la UE té una clara dificultat per canalitzar la seva recerca i fer que les seves industries competeixin als mercats globals Algunes mesures concretes que formen part d’aquesta proposta son la creació de partenariats público-privats en àrees estratègiques enfocades a l’intercanvi de coneixement, amb un suport específic per les PIMES i les start-ups; la creació d’un European Knowledge Commons, una plataforma digital centralitzada que proporcioni accés a la investigació finançada públicament, a conjunts de dades i recursos educatius; l’harmonització dels mecanismes de fluxos de dades transfrontereres, i més particularment les regulacions relatives a la interoperabilitat i la protecció de dades; la reducció de les barreres administratives i legals que garanteixin una mobilitat fluida dels investigadors a la UE a tots els Estats membres.
L’informe també constata que és necessària una major integració del mercat interior en àmbits com l’energia, les finances o les telecomunicacions. Aquests sectors van restar inicialment exclosos del procés d’integració perquè es van considerar estratègics i que calia garantir que es mantingués un cert control nacional. L’escenari actual posa de manifest que limitar aquests sectors a nivell nacional suposa un fre per poder competir a nivell global amb els seus homòlegs, i la situació geopolítica també ha provocat que l’anàlisi dels sectors estratègics s’hagi de realitzar a escala europea. El baix nivell d’integració en aquests sectors, apunta l’informe, és una de les principals raons de la minvant competitivitat europea.
En l’àmbit de la defensa i la seguretat, es planteja una transformació radical de la capacitat industrial en aquests aspectes, i s’il·lustra amb una xifra paradigmàtica: el 80% de l’ajuda atorgada a Ucraïna per part de la UE es va gastar en materials no europeus, mentre que en el cas dels Estats Units la xifra és justament la inversa, i el 80% del material proporcionat amb fons federals es va produir a nivell intern. En relació a les licitacions públiques, encara existeix una baixa participació d’empreses que no formin part de l’Estat membre on es produeix la licitació, cosa que incideix de manera negativa en la concurrència i en les condicions econòmiques que se’n deriven. El Tribunal de Comptes Europeu ha constatat com la competència en la contractació pública s’ha reduït durant la darrera dècada.
Una de les propostes normatives rellevants per impulsar l’harmonització és que les institucions de la UE apostin pels Reglaments. A diferència de les Directives, que requereixen de transposició a l’ordenament jurídic de cada Estat membre, els Reglaments son directament aplicables a escala comunitària des del moment que entren en vigor. Tal i com es pot apreciar fàcilment, gran part de iniciatives van enfocades a la integració d’un mercat que, malgrat els ingents esforços de les darreres dècades, encara es troba fragmentat en diversos aspectes. Els temps de la política industrial han tornat amb força i ja estan plenament integrats a l’esfera pública. Finalment, la Unió Europea també està pendent de la publicació de l’informe de Mario Draghi, a qui es va encarregar fer un diagnòstic de les causes de la baixa competitivitat europea i possibles solucions. Ambdós informes tindran una gran influència en el futur de les polítiques públiques de la unió, especialment tenint en compte l’escenari electoral.
