En aquesta quarta entrega sobre l’informe Draghi ens centrarem en un element transversal que s’identifica com un dels principals obstacles per l’economia europea: l’impacte que una excessiva càrrega reguladora pot tenir sobre la competitivitat i la innovació al continent.
Aquesta càrrega reguladora incideix de manera especialment intensa sobre les pimes, que són les que més pateixen la burocràcia i els obstacles administratius. El fet que gran part de la demografia empresarial europea estigui configurada per empreses de mida reduïda fa que aquest fet tingui un impacte agregat de magnitud considerable. Això al seu torn limita el seu creixement. Una xifra molt il·lustrativa en aquest sentit és que més de la meitat de les pimes europees identifiquen barreres reguladores com un dels seus majors reptes. En concret, la regulació és vista per més d’un 60% de les empreses com un obstacle a la inversió, amb el 55% assenyalant-la com el principal obstacle.
Les regulacions excessives tenen un impacte negatiu sobre la capacitat de les empreses europees per competir en el mercat global. L’informe indica que les empreses de la UE es troben atrapades en una estructura industrial estàtica, amb poques noves empreses que aconsegueixen trencar amb els sectors tradicionals i desenvolupar nous motors de creixement. Això limita la capacitat de la UE per competir amb altres regions, especialment amb els Estats Units i la Xina, que han estat més eficients a l’hora de fomentar la creació de grans empreses tecnològiques. Mentre que totes les grans empreses tecnològiques nord-americanes actuals s’han creat des de zero en els darrers cinquanta anys —6 empreses per sobre del bilió de dòlars en capitalització borsària — no hi ha cap empresa europea amb una valoració superior a cent mil milions d’euros que hagi nascut en aquest període.
La càrrega reguladora també està lligada a la falta de productivitat en comparació amb altres regions del món. L’informe destaca que Europa ha experimentat una desacceleració de la productivitat respecte als Estats Units, en part perquè la UE no va aprofitar la revolució digital liderada per Internet i les tecnologies digitals emergents. El fet que les empreses europees estiguin especialitzades en tecnologies madures, amb poc potencial per a avenços, ha limitat les inversions en recerca i innovació. De fet, les empreses europees van invertir 270.000 milions d’euros menys que les seves homòlogues nord-americanes en recerca i desenvolupament el 2021.
Una altra conseqüència de la càrrega reguladora és la disminució de la capacitat d’innovació. Tot i que Europa té una gran quantitat de talent, amb molts investigadors i emprenedors que registren patents, la innovació es bloqueja en les fases següents i la seva posterior aplicació comercial. Les empreses innovadores que volen escalar al mercat europeu es veuen dificultades per regulacions inconsistents i restrictives. Això provoca que molts emprenedors europeus optin per buscar finançament en capital risc als Estats Units i traslladin les seves operacions allà. Entre 2008 i 2021, gairebé el 30% de les start-ups europees que van aconseguir el nivell d'”unicorn” van traslladar les seves seus fora d’Europa, amb la gran majoria reubicant-se als Estats Units.
En resum, Draghi considera que Europa ha de reduir la seva càrrega reguladora i reformar les seves normes per tal de facilitar la innovació i fomentar la competitivitat. Això necessàriament ha de passar per reduir les barreres que dificulten la creació de noves empreses i la seva capacitat de créixer, així com assolir una integració completa del mercat únic per permetre accedir a les empreses a un mercat de major mida sense les friccions i fragmentacions nacionals actualment existents.
