Fa només uns dies l’Institut Nacional d’Estadística va publicar les xifres de l’Índex de Preus al Consum (IPC) pel mes de desembre. A l’hora d’analitzar les dades relatives a l’evolució dels preus sembla haver-hi certa confusió. Generalment, els titulars breus no solen ser gaire amics de la complexitat i els matisos. A aquest fet cal sumar-li els interessos, polítics o d’alguna altra índole, de qui valora, en una sola frase, l’evolució dels preus (o de qualsevol altre indicador).
Comencem pel que és més bàsic: què és la inflació? La inflació és l’augment generalitzat i sostingut del nivell de preus. No existeix només una sola inflació, i aquesta sempre estarà condicionada i dependrà del punt de referència inicial que agafem per calcular la taxa de variació dels preus. És perfectament compatible tenir una elevada taxa d’inflació interanual amb una taxa d’inflació intermensual o intertrimestral negativa. La major xifra d’inflació interanual del 2022 es va assolir el mes de juliol, i en aquest mateix mes vam tenir una xifra d’inflació intermensual negativa. Hem d’afirmar que els preus van augmentar o es van reduir? La resposta és, com moltes vegades en economia, depèn.
L’IPC, és a dir, l’indicador que fa referència al nivell de preus, porta més o menys estancat des del mes de juny del 2022. Aleshores, com és possible que tot i així estiguem veient taxes d’inflació positives elevades? Perquè la xifra que habitualment acostumen a donar els titulars fa referència a la taxa d’inflació interanual, és a dir, la variació de l’índex de preus d’aquest mes en relació a l’índex de preus de fa un any.
És compatible que els preus s’hagin estabilitzat en els darrers mesos i a la vegada tenir una taxa d’inflació interanual positiva i elevada. Si la inflació interanual d’aquest mes és menor que la del més anterior podem afirmar que, en la taxa de variació interanual, la inflació s’ha reduït, i això en cap cas vol dir que els preus s’hagin reduït, ja que la inflació no fa referència al nivell absolut de preus, sinó a la seva variació. Tampoc és correcte afirmar que si la inflació interanual d’aquest mes és inferior a la del mes passat ens trobem en un escenari de deflació, perquè aquest concepte fa referència a la caiguda dels preus, és a dir, a una taxa de variació negativa, i no pas al fet que la taxa de variació dels preus sigui positiva, però menor que la del mes, trimestre o any anterior.
Evidentment, el debat encara esdevé més sofisticat quan introduïm elements addicionals com la inflació subjacent, és a dir, aquella que exclou els elements subjectes a major volatilitat, típicament els béns energètics i sense elaborar. Aquest indicador busca reflectir millor la situació estructural de l’economia sense tenir en compte alguns factors conjunturals que poden estar subjectes a oscil·lacions per raons totalment alienes a la situació macroeconòmica.
L’augment dels preus de l’energia del darrer any i mig ha provocat un fort augment de la inflació general i, progressivament, un augment, tot i que menor, de la inflació subjacent. Tanmateix els preus energètics s’han moderat en els darrers mesos, i han contribuït la reducció de la inflació, cosa que ha portat a un escenari on la inflació subjacent ha superat a la inflació general, ja que la subjacent no internalitza la caiguda dels preus energètics i la general sí que ho fa.
Tots aquests elements posen de manifest que cal defugir de les anàlisis basades en titulars i que no n’hi ha prou en fixar-se en un sol indicador per fer-se una idea de l’evolució dels preus. Cal entendre la diferència entre les magnituds absolutes i relatives i evitar simplificacions que esbiaixen el debat públic i contribueixen a la desinformació.
