El maig de 2020, Michael Pettis, professor d’economia financera a la Universitat de Peking, i Matthew C. Klein, periodista i analista econòmic, publicaven el llibre Trade Wars are Class Wars. En aquest llibre, els autors presenten la idea que els conflictes comercials – com el de la Xina i els Estats Units durant els dos mandats de Donald Trump – tenen el seu origen en un conflicte de classe. Els autors defensen que les decisions en l’esfera del comerç internacional responen als interessos dels governs nacionals per defensar els interessos econòmics de les seves elits, en lloc d’interessos nacionals en una competició entre països. El llibre va generar un important debat que es va estendre entre analistes de tot l’espectre polític, especialment als Estats Units. Ara bé, tot i aquesta important influència mediàtica, el llibre només recull un període relativament curt – es publica a mitjans de 2020 – per veure els efectes de la guerra comercial entre Xina i Estats Units iniciada el 2018.
Afortunadament, hi ha diversos estudis acadèmics recents que ens permeten contextualitzar les tesis dels autors en un període de temps més extens. Aquests estudis no són una continuació idèntica del llibre de Pettis i Klein, però presenten resultats que es poden llegir des d’una òptica similar.
Un d’aquests estudis el va publicar David Autor, professor d’economia al MIT, i els seus coautors on analitzen els efectes electorals i laborals als Estats Units de la guerra comercial entre els nord-americans i la Xina durant el període 2018-2020. En aquest estudi, els autors analitzen l’efecte conjunt que van tenir els aranzels que va imposar els Estats Units a la Xina, els aranzels imposats per la Xina com a resposta als aranzels nord-americans, i les ajudes econòmiques que el govern nord-americà va implementar en el seu sector agrícola.
Per entendre els resultats, cal entendre que la retòrica emprada per Donald Trump per justificar l’onada d’aranzels durant el seu primer mandat era el retorn dels llocs de feina que s’havien perdut, segons ell, a partir de la liberalització comercial entre els Estats Units i Xina. Per tant, aquests aranzels tenien l’objectiu d’incrementar el nombre de llocs de feina en aquells sectors que rebien els aranzels.
Doncs bé, els autors de l’estudi troben que els efectes reals d’aquests aranzels sobre el nombre de llocs de feina va ser d’un raquític increment de 0,02 punts percentuals. Concretament, aquest efecte és el resultat d’agregar els efectes dels aranzels nord-americans (0.110 punts percentuals positius), els aranzels xinesos (0.115 punts percentuals negatius) i els subsidis (0.022 punts percentuals positius). Addicionalment, els autors analitzen els efectes sectorials i troben que, tot i que els aranzels estatunidencs anaven dirigits a potenciar el sector industrial i agrícola, els efectes positius es van concentrar en el sector serveis. És a dir, van beneficiar un sector per al qual no estaven pensats.
Ara bé, tot i que els efectes dels aranzels sobre el mercat de treball van ser negligibles, sí que van tenir efectes sobre el comportament electoral dels ciutadans nord-americans. Els autors indiquen que el resultat agregat dels aranzels imposats pels dos països va augmentar en 0,9 punts percentuals els votants que s’identificaven com a republicans i va reduir en 1.9 punts percentuals el percentatge de votants que s’identificaven com a demòcrates. A més, aquests efectes sobre l’autoidentificació partidista es traslladen també en resultats electorals: els aranzels estatunidencs van incrementar el percentatge de vot cap a Donald Trump a les eleccions de 2020 en 0,67 punts percentuals.
Així, com veiem, les retòriques que es fan servir per justificar certes polítiques econòmiques no acaben beneficiant aquells a qui diuen que beneficiaran. Donald Trump deia que volia recuperar llocs de feina per la classe treballadora industrial. No ho va fer, però li va ser suficient per guanyar suports. La pregunta que queda oberta és a qui van beneficiar aquests aranzels doncs? Pot ser, tal com diuen Pettis i Klein, que les guerres comercials siguin, en el fons, guerres de classe?
