MónEconomia
Guerra oberta pel cost de les xarxes: Europa i el ‘fair share’
  • CA

El passat 23 de febrer la Comissió Europa va obrir una consulta pública per tal d’actualitzar el marc regulador en matèria de telecomunicacions a la Unió Europea amb l’objectiu d’assolir els objectius de connectivitat i digitalització acordats. Més enllà de la modificació de la normativa sectorial en matèria de comunicacions electròniques, el que ha omplert més titulars i generat més controvèrsia és, en paraules de Thierry Breton, Comissari Europeu del Mercat Interior, “qui hauria de pagar per la propera generació d’infraestructures de connectivitat, incloent si les plataformes digitals han de fer front a una part del cost de la inversió en aquesta matèria, juntament amb els operadors de telecomunicacions convencionals”.

La idea és que els grans proveïdors de contingut i aplicacions (CAP) com Google, Netflix, Amazon, Microsoft, Meta, TikTok, etc., que segons algunes estimacions son responsables de més de la meitat del trànsit global d’Internet, paguin una contribució determinada als operadors de telecomunicacions convencionals, és a dir, els proveïdors de serveis d’Internet (ISP), que son els qui duen a terme les inversions en xarxes per on circula aquest trànsit. Això s’ha popularitzat sota el nom de ‘contribució justa’ (fair share/contribution), una estratègia semàntica per part dels operadors incumbents tradicionals per donar-li una elevada càrrega simbòlica, mentre que els proveïdors de contingut prefereixen anomenar-ho ‘taxa/tarifa de xarxa’(network fees). El plantejament d’aquesta contribució no és nou, però sembla que és la primera vegada que la Comissió Europea estaria disposada a escoltar les reclamacions dels operadors de telecomunicacions i fer una proposta normativa per tal de materialitzar-ho. Això també està essent objecte de discussió al Mobile World Congressd’enguany.

L’avaluació preliminar de l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (BEREC, per les seves sigles en anglès) va descartar la introducció d’aquest mecanisme, ja que no sembla haver-hi evidència que la situació actual del mercat requereixi de la seva implementació. De fet, hi ha raons de pes per qüestionar-lo i creure que podria ser perjudicial per l’ecosistema digital i els consumidors.

En primer lloc, cal tenir en compte que l’augment del tràfic no es produeix perquè sí, i no és quelcom atribuïble als CAPs. En darrera instància, son els usuaris i consumidors dels serveis que ofereixen els proveïdors de contingut els qui causen aquests augments tan pronunciats del trànsit web, que demanden els serveis que aquests ofereixen. Els usuaris no demanden una xarxa per se, sinó uns continguts i una informació que poden obtenir mitjançant l’ús d’aquesta xarxa, que té un caràcter instrumental en termes de connectivitat. Sense una demanda pels continguts i aplicacions dels CAPs,amb la consegüent sol·licitud del destinatari del servei, aquest trànsit no existiria. Existeix, per tant, una dependència recíproca entre els CAPs i els ISPs, i aquests darrers se’n veuen beneficiats, ja que l’expansió dels serveis dels primers pot afavorir la demanda per les infraestructures dels segons, incidint en els seus ingressos.

En segon lloc, les xarxes de banda ampla fixa exhibeixen una baixa sensibilitat al volum de dades transmeses, i per tant aquest augment de la demanda originada pels serveis dels CAPs no suposa un gran cost incremental per part dels ISPs.En els darrers anys, el trànsit d’Internet ha augmentat més d’un 160%, mentre que el cost de les xarxes només ho ha fet un 3%, cosa que exemplifica que els ISPs poden fer front i gestionar augments importants del trànsit sense que això suposi una variació significativa en el cost de les seves xarxes.

En tercer lloc, i en relació al punt anterior, els costos per la connectivitat d’Internet ja son pagats pels consumidors, que son els qui contracten els serveis de xarxes i infraestructures per accedir al contingutque demanden. Aquestes xarxes estan dimensionades d’acord amb el nombre d’usuaris actuals i potencials, i els costos es recuperen en base als càrrecs facturats als usuaris finals. A més, existeix un elevat risc que la implementació d’aquesta contribució es repercuteixi als usuaris finals per part dels CAPs, cosa que implicaria que se’ls faria tornar a fer pagar una part de la infraestructura de telecomunicacions que ja estan sufragant amb la contractació directa de les xarxesdels ISPs.

Addicionalment, cal tenir en compte que els CAPs ja duen a terme inversions que afavoreixen la reducció del trànsit per la xarxa dels operadores de telecomunicacions mitjançant la inversió, entre d’altres, en el que s’anomenen xarxes d’entrega de contingut (CDN, per les seves sigles en anglès), és a dir, xarxes que contenen còpies de dades i contingutsituades en punts més propers a l’usuari o consumidor final, i que estalvien costos i redueixen la latència. A més, els proveïdors de contingut també inverteixen grans quantitats de recursos en, per exemple, cables submarins i grans centres de dades (datacenters), i ambdós constitueixen actius molt importants de la infraestructura global sobre la que pivota Internet. S’estima que en el període 2011-2021 les inversions per aquests conceptes ascendeixen a prop de 900.000 milions de dòlars.

Un altre dels principals problemes associats al fair share és l’anomenada neutralitat de xarxa (net neutrality), és a dir, el principi pel qual els proveïdors de serveis d’Internet han de tractar tot el trànsit de la mateixa manera i sense discriminació. Fer pagar una contribució, ja sigui mitjançant un impost a les empreses que originen un determinat tràfic o per altres mecanismes, podria suposar una distorsió i una vulneració de l’esmentada neutralitat, ja que s’estaria imposant un cost addicional als qui originen un trànsit específic respecte de la resta del trànsit.Això ja va ser advertit per diverses organitzacions en defensa de la neutralitat de xarxa i els drets digitals.

Tots aquests elements posen de manifest que la implementació d’aquesta mesura pot tenir conseqüències adverses i indesitjables, i que qualsevol intervenció pública ha d’anar precedida d’una anàlisi que motivi i justifiqui la seva necessitat i idoneïtat. El debat a les institucions comunitàries tot just acaba de començar

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa