Una persona amb coneixement de causa de la crisi de Grifols em comentava ahir, després de la call que la nova direcció de la catalana va mantenir amb l’accionariat arran de la publicació dels resultats anuals, que tot això ja se sabia. Els resultats quadruplicats, la generació de caixa més que positiva -50 vegades superior al guidance intern de l’empresa- les perspectives positives pel que fa al negoci del plasma. Tot. “Collons, és que això ja ens ho van dir el 2022!”, es queixava aquesta veu, frustrada. Normal: més enllà dels moviments a executiva i junta, res no ha mutat. Desinversions per cobrir endeutament, retorn del focus al creixement orgànic… això també ho ha fet Cellnex sense tant de drama. L’acció ha tancat la sessió d’aquest dijous amb una escalada imparable, de més d’un 15%, i ha superat el llindar dels 11 euros. I ho ha fet, a més, sense xifres noves: els 2.000 milions d’Ebitda i 500 milions de caixa per al 2025 no s’han pas anunciat en aquest dia de l’inversor: s’han reiterat. L’operativa de Grifols era més que coneguda. Llavors, del bracet de l’esmentada font, hom es pregunta: com és que ha pujat? O com és que havia baixat tant?
La resposta, quant als mercats borsaris, sempre és la mateixa: és un món d’emocions. La por, l’eufòria, la desconfiança… són més útils per dominar els moviments a curt termini de l’Ibex-35, i de qualsevol índex del planeta, que els fonamentals més sòlids que es puguin imaginar. I quan aquesta por i desconfiança, infundades per Gotham ara fa poc més d’un any, tenen el fonament material del deute i el palanquejament, dues xifres molt senzilles de reproduir, encara es disparen més. Ara bé, la CNMV va validar els comptes denunciats pocs mesos després de l’informe baixista, i també ho van fer els auditors. Llavors?
A mitjan novembre del 2022, molt abans de la crisi de Gotham, el batzac de la pandèmia, l’encariment del plasma i una gestió poc eficient dels inventaris van arrossegar Grifols a un altre punt baix de la seva acció. Llavors, es movia als volts dels 11 euros, ara considerats tot un èxit. Enmig del terrabastall, el diari madrileny El Mundo publicava un article descrivint els mals de la multinacional: Grifols: la empresa de los vampiros indepes de Sarrià que se salva gracias a la sangre extranjera. Em disculparan l’expressió castellana, però acabáramos! Que la família Grifols és l’única de les nissagues empresarials del país que no s’ha posicionat obertament en contra de l’alliberament nacional català. I, a més, sosté el discurs des d’una empresa industrial, productiva; en un sector en creixement i que no depèn estrictament del BOE -d’aquells que Madrid amaga que no té per celebrar el PIB per càpita que hi genera la banca i les energètiques-. I això no es pot consentir. Doncs no calen alforges per a tan curt viatge!
La cobertura del dia a dia de Grifols, una de les -ara- quatre Ibex que encara manté Catalunya després de l’anterior estratègia per descapitalitzar el Principat, ha estat, els ho dic jo, més que esbojarrada. Cada cop que una xifra, una tendència afavoreixen la catalana; un banc internacional hi atorga una previsió positiva, un accionista institucional sostenia que el seu valor és més alt que el que hi atorguen els mercats… Els mateixos tres mitjans -tots ells, curiosament, amb vincles genealògics amb Unidad Editorial, via passats treballadors, acomiadaments o altres odis de la cort- llançaven una notícia per ancorar la reacció dels inversors. Més encara, quan el fons canadenc Brookfield hi planteja una OPA d’exclusió enormement infravalorada, que estaria en ample negatiu si encara estigués viva, van esdevenir la corretja de transmissió -atenció- d’un capital especulador estranger que cercava fer diners d’una empresa que, per molt que pesi, roman espanyola. Grifols, doncs, és la prova que per a les dretes espanyoles, la catalanitat és encara un greuge; que el capital madrileny està disposat a enfonsar artificialment una multinacional productiva a tocar d’un cicle alcista si la seva seu és a Barcelona. Caldrà tenir-ho present per a futures crisis empresarials al Principat.
3 
1 
