La meva mare fa servir ChatGPT per endreçar la seva agenda. Els meus amics fan servir ChatGPT per editar les seves partides a videojocs competitius per pujar-les a les xarxes. L’acadèmia fa servir el ChatGPT per buidar mostres de dades per a estudis quantitatius. Sento, fins i tot, històries de gent de la meva edat que fa servir el ChatGPT per xerrar quan se sent sola. La IA ha arribat a tot arreu, sembla ser. Fins i tot als malsons -si hi ha algú que gaudeix més de parlar de models massius de llenguatge que els seus adlàters, són els seus crítics-. I això es nota als mercats. Nvidia, la nena bonica del sector, ha arribat a superar els cinc bilions d’euros de cotització; impulsada pels centenars de milions de dòlars en despeses de capital dels seus clients i proveïdors. Els directius de les principals tecnològiques han esdevingut estrelles de rock. Quien no esté colocao, que se coloque.
L’estrella més estrella de tots els executius robòtics és Sam Altman. El CEO i cofundador d’Open AI, la creadora, precisament, de ChatGPT, rep tracte de profeta entre els acceleracionistes californians. Els tecnooptimistes hi atorguen, a ell i a la seva empresa -abans, fundació-, una força sobrehumana. Davant qualsevol desfeta, al·leguen que se’n sortiran fàcilment, car “mai hi havia hagut tanta intel·ligència en una sola empresa” com hi ha en la venedora de serveis d’IA. Però, en les immortals paraules de Homer Simpson, si són tan llestos, com és que són morts?
Una investigació del blogger i periodista especialitzat en tecnologia Ed Zitron revelava recentment que la caixa negra d’Open AI té un forat gegantí. La despesa en inferència de l’empresa -els diners que dediquen a fer que les màquines “treguin conclusions de les dades”, osigui, escupin el resultat que demanen els usuaris- superarà els 8.600 milions de dòlars el 2025, més del triple de l’escala que van preveure a finals del curs passat. En només un any, els costos de simplement generar contingut s’han més que doblat, perquè l’empresa no troba la manera de crear imatges i texts progressivament millors sense afegir-hi capes de raonament, fet que multiplica els costos. “És un forat sense fons a canvi d’autogenerar imatges d’Scooby Doo amb dos pits ben grossos”, ironitzava el mateix Zitron en una entrevista amb el podcast esquerrà Chapo Trap House.
Si qualsevol altra empresa del planeta es gastés 8.000 milions de dòlars, substancialment més del que ingressa, a quadrar agendes de boomers, escriure mails incòmodes i dibuixar porno creatiu, estaríem -amb raó- demanant la picota per al conseller delegat. I aquests 8.000 milions van només a inferència! Falta afegir-hi els costos laborals, els d’energia, els d’infraestructura, les inversions, els lloguers de les plantes per als centres de dades i l’entrenament del programari. Si la companyia confirma aquestes dades, podria arribar a cremar 9.000 milions de dòlars en només un curs.
Altman, però, pensa que té la solució. En els últims mesos, després de vendre durant anys al públic que els productes d’OpenAI no inclourien publicitat, ha començat a obrir la porta als anuncis en els continguts generats per ChatGPT. Amb 800 milions d’usuaris, segons les xifres oficials, seria un negoci inabastable. Ara bé, la mera intenció del CEO d’afegir spots de CocaCola o de la PlayStation 6 o de Disney + als seus productes ha servit per fer bullir els usuaris, que no esperaven una caiguda en desgràcia tan ràpida. A aquests usuaris enfadats els hi diria: no patiu.
No és que Altman no vulgui que vegem una campanya de McDonald’s quan demanem al Chat receptes per al sopar de Nadal -voler, voler, sí que vol-. El problema és que no sap com fer-ho. Ni ell, ni ningú de la indústria. Cap empresa dedicada a la IA ha desenvolupat encara una tecnologia que permeti combinar la generació de continguts amb els anuncis específics. És a dir, no tenen ni idea de com crear publicitat personalitzada. Els primers a intentar-ho van ser el cercador basat en IA Perplexity, que van obrir les portes a l’ad revenue el 2024. El resultat, espectacular: 20.000 dòlars en un any sencer. VINT MIL DÒLARS! Ni per a l’entrada d’un pis a l’Eixample! A principis del novembre, el cap de publicitat de Perplexity va dimitir, tot reconeixent que no hi havia res a fer. La IA no és un mercat per a falques publicitàries.
Al final del dia, el problema de la IA és que és genuïnament útil. Google DeepMind va aconseguir doblegar proteïnes per primer cop en la història gràcies amb l’ajuda d’un agent. Farmacèutiques de tot el món utilitzen màquines especialitzades per accelerar el desenvolupament de medicacions per a malalties estranyes. Empreses grans i petites poden millorar infinitament les seves operatives amb sistemes d’IA per guardar, endreçar i buscar els milions d’arxius que genera cada any una activitat de negoci com cal. El problema és el de sempre: que això no va de que la vida sigui més fàcil. Van de fer que Sam Altman, i Larry Ellison, i Peter Thiel, i Elon Musk, guanyin 11 en comptes de 10. I per guanyar 11 en comptes de 10, al seu món, s’hi val tot. Per això, fem servir el Chat que vulguem per actualitzar el currículum, o per respondre les preguntes d’un examen. Però, si us plau, no ens deixem enganyar. Explotem-los, és clar. Però no hi caiguem.
