Un dels primers llibres que he llegit aquest 2024 ha estat ‘La factura de la injustícia’, de l’economista i advocat Juan S. Mora-Sanguinetti. Es tracta d’una radiografia de la situació del sistema judicial a Espanya mitjançant una comparativa internacional amb d’altres sistemes per contextualitzar-la i una anàlisi de l’evidència empírica disponible sobre el seu impacte econòmic. També introdueix elements de la seva prolífica recerca en l’àmbit de l’anàlisi econòmica del dret, una important disciplina que recull elements metodològics del dret i l’economia que pot contribuir amillorar la qualitat institucional i l’eficàcia de les normes mitjançant l’estudi dels incentius que genera la seva aplicació. A més, l’autor ho fa amb un rigor qualitatiu i, encara més important, quantitatiu. El seuseu estudi es pot contextualitzar dins de l’anàlisi de les institucions dut a terme per, entre d’altres, el Premi Nobel d’Economia Douglass North.
L’autor ens comença enumerant els factors més rellevants a l’hora d’analitzar la qualitat d’un sistema judicial, que son, a grans trets, tres: la lentitud, el cost i la predictibilitat. Malgrat que n’hi pot haver d’altres, aquests son els que son més o menys objectivablesmitjançant dades empíriques i comparables entre les diverses jurisdiccions.
Se li atribueix a Sèneca la cita “res s’assembla tant a la injustícia com la justícia tardana”. És per això que els terminis de resolució de conflictes son una mètrica rellevant, mesurada mitjançant la ‘congestió judicial’ (entesa com la relació entre la suma dels casos pendents de resoldre més els nous casos que han entrat al sistema, tots ells dividits pels casos resolts en un període concret), i que també estan directament vinculades amb el cost (processos més llargs son mes costosos) i la predictibilitat (processos molt llargs no acaben generant certesa sobre com actuar). Quan la lentitud del sistema judicial augmenta provoca congestió judicial, és a dir, que el ritme d’entrada es major al de sortida i l’òrgan jurisdiccional no disposa dels mitjans materials per resoldre els casos que es van apilant. Aquest paràmetre s’ha mantingut al voltant d’1,8 en els darrers anys, cosa que indica que els jutjats tenen pendents gairebé el doble d’assumptes dels que son capaços de resoldre.
La capacitat de preveure en quina direcció resoldrà una controvèrsia el sistema judicial és un dels elements fonamentals que defineixen la seva qualitat, ja que això atorga seguretat jurídica i minimitza una eventual arbitrarietat. Una manera de mesurar-ho és mitjançant els recursos judicials interposats contra resolucions judicials de tribunals de primera instància. Si el nivell de recursos és baix això pot indicar que els litigants tenen la certesa que els tribunals superiors ratificaran les decisions adoptades pels de menor rang, i d’aquesta manera no s’invertiran recursos en processos judicials d’instàncies superiors.
La seva recerca mostra com una reducció de la congestió judicial en un punt percentual podria suposar un augment de l’oferta de 3.100 nous habitatges a la ciutat de Barcelona i de 3.400 a la ciutat de Madrid. Per tant, l’acumulació de casos i la llarga resolució dels processos de restitució de la propietat per una incapacitat material del sistema judicial incideixen de manera negativa en la seguretat jurídica i l’oferta d’habitatges. La congestió judicial també pot tenir un impacte molt rellevant sobre, entre d’altres, la inversió empresarial, la innovació o la mida de les empreses que, al seu torn, incideixen sobre el desenvolupament econòmic. És per això que dotar-se d’un sistema judicial eficaç i amb capacitat de resoldre i executar allò resolt en terminis raonables és una senyal inequívoca de bona qualitat institucional.
