Dimecres la Comissió Europea va dur a terme un acte molt rellevant pel futur de la regulació digital a Europa. L’entrada en vigor de la Llei de Mercats Digitals (Digital Markets Act, DMA) ha tingut diverses fases en la seva implementació definitiva, i la d’aquesta setmana és una de les més importants. Un total de 22 plataformes digitals de 6 operadors econòmics diferents han estat designades com a ‘guardians d’entrada’ (gatekeepers) per la Comissió. En aquest sentit, no hi ha hagut gaires sorpreses i els operadors designats han estat els sospitosos habituals en l’àmbit de les Big Tech: Alphabet (Google), Amazon, Apple, ByteDance (creadors de TikTok), Meta (Facebook) i Microsoft. Entre les plataformes hi trobem Whatsapp, Facebook, Instagram, Google Chrome, Android, iOS, YouTube, Linkedin, App Store, Google Play o Google Maps. N’hi ha d’altres que no han estat formalment designades, però la Comissió ha obert una investigació més en profunditat per analitzar si, tot i no complir els requisits, ho haurien de ser. En aquest grup hi trobem el cercador Bing o l’aplicació de missatgeria iMessage.
Aquesta designació es produeix després que el passat mes de juliol els 6 operadors econòmics que complien els llindars que estableix la nova llei europea ho notifiquessin a la Comissió.Samsung també ho havia notificat, però n’ha quedat finalment exclòs. Els criteris per la designació son (i) un volum de negocis de 7.500 milions d’euros o una capitalització borsària de 75.000 milions d’euros, i com a mínim prestar servei en tres Estats membres; (i) comptar amb 45 milions d’usuaris actius a la UE; (iii) complir els dos criteris anteriors durant tres exercicis consecutius. Es tracta de llindars elevats específicament pensats per un grup concret de grans empreses tecnològiques, majoritàriament amb origen als Estats Units, d’on son tots els operadors, a excepció de ByteDance, d’origen xinès. No hi ha cap empresa directament europea.
Les implicacions directes d’aquesta designació son que d’aquí uns mesos aquestes plataformes estaran sotmeses a una sèrie d’obligacions regulatòries, i tindran prohibit dur a terme certes pràctiques de mercat que es consideren inherentment contràries a la competència i perjudicials pels consumidors.Una regulació ex ante que sorgeix després de diverses investigacions de la Comissió Europea que han acabat en importants sancions, com evidencien els diversos casos contra Google, Amazon, Meta, etc., en molts casos ratificats per les instàncies judicials europees. A diferència dels casos oberts en aplicació de la normativa de competència convencional, que acostumen a durar molts anys fins que es resol definitivament el cas, aquesta regulació no necessita demostrar els efectes d’una conducta, ja que es presumeix que aquestes produeixen efectes adversos. D’aquesta manera, les conductes específiques enumerades a la llei quedaran prohibides sis mesos després de la designació, és a dir, a partir del març del 2024.
Aquestes obligacions de fer i no fer (do’s and don’ts) inclouen l’accés a dades que fins ara quedaven restringides al titular de la plataforma, permetre que les empreses puguin promocionar i oferir els seus serveis fora de la plataforma (impedint així els criteris d’exclusivitat) o la interoperabilitat, és a dir, que es puguin enviar missatges de text de, per exemple, WhatsApp a una altre aplicació. Tampoc podran afavorir els seus propis serveis respecte els de tercers en la seva pròpia plataforma, el que en termes tècnics es coneix com self-preferencing).
La Comissió necessitarà disposar de personal tècnic especialitzat per supervisar el grau de compliment d’aquesta normativa. És per això que ja ha anat duent a terme ofertes d’ocupació per dotar-se dels recursos necessaris per la seva implementació. Perquè una cosa és la llei escrita en paper i l’altre és la pràctica de l’aplicació de la norma, i aquí és on poden sorgir alguns problemes en la monitorització de les obligacions.
