Europa es troba en un punt d’inflexió crític. Malgrat tenir una base econòmica sòlida, amb un mercat únic de gran escala, una força laboral qualificada i una estabilitat reguladora, el continent s’enfronta a la pèrdua de rellevància de l’escena global, tal com ja va alertar l’Informe Draghi. Ara sembla que la Comissió Europea vol començar a fer de les propostes de tecnòcrata italià una realitat material que reverteixi la delicada situació. És per això que a finals de gener va presentar “A Competitiveness Compass for the EU” (Una brúixola de competitivitat per la UE).
La diagnosi d’aquesta comunicació parteix i fa seva l’anàlisi efectuada per Mario Draghi. Mentre els Estats Units dominen les tecnologies avançades i la Xina accelera el seu lideratge en sectors estratègics, Europa ha perdut ritme per culpa d’un creixement de la productivitat insuficient, una manca de capital risc i un mercat fragmentat. La pregunta clau és: com pot Europa recuperar la seva competitivitat sense sacrificar el seu model econòmic i social? L’estratègia presentada per la Comissió Europea identifica tres àmbits on es considera imperatiu aplicar mesures que han de guiar la política econòmica dels pròxims anys.
En primer lloc, tancar la bretxa d’innovació. Tot i que la UE genera un nombre similar de patents que els EUA i la Xina, només un terç de les patents europees es comercialitzen amb èxit. Els fons de capital risc europeus només representen el 5% del total mundial, mentre que als EUA arriben al 52% i a la Xina al 40%. Es proposa una Start-up and Scale-up Strategy per facilitar el creixement de les empreses innovadores dins del Mercat Únic.
En segon lloc, una transició ecològica compatible amb la competitivitat. L’objectiu climàtic de descarbonització del 90% el 2040 ha de ser compatible amb la reindustrialització. La proposta del Clean Industrial Deal busca incentivar la manufactura neta i reduir la dependència de recursos estrangers. Es prioritzarà la inversió en xarxes elèctriques, hidrogen i tecnologies netes, acompanyada de l’Electrification Action Plan.
En tercer lloc, reduir les dependències estratègiques i reforçar la seguretat econòmica. Europa depèn massa de tercers països per a matèries primeres crítiques, semiconductors i productes farmacèutics. La creació d’una plataforma de compra conjunta de matèries primeres ajudarà a garantir el subministrament. La revisió del Carbon Border Adjustment Mechanism (CBAM) pretén evitar el carbon leakage i protegir la indústria europea.
La Comissió Europea proposa una brúixola de competitivitat per revertir la situació. Entre d’altres, harmonitzar regulacions per evitar la fragmentació del Mercat Únic, accelerar el finançament d’infraestructures estratègiques com l’energia neta i la digitalització, incentivar la manufactura neta amb ajudes més flexibles i menys burocràcia o crear un nou Fons Europeu de Competitivitat per mobilitzar inversió privada cap a sectors clau com la IA, els semiconductors i la biotecnologia. La clau de l’èxit serà executar aquestes mesures de manera àgil i eficient, sense repetir els errors d’excés de burocràcia i falta d’incentius de plans anteriors.
El missatge de l’Informe Draghi i la Comissió és clar: o Europa es transforma en una potència d’innovació i indústria neta, o perdrà definitivament el seu lloc al món. L’elecció no és entre competitivitat i sostenibilitat, sinó entre creixement o decadència. La UE encara té els recursos per tornar a liderar, però només si actua amb decisió i rapidesa. El mateix Draghi ho va exemplificar fa uns dies: “Diuen que no al deute públic, al mercat únic, a crear una unió de mercat de capitals. No es pot dir que no a tot. Vostès em pregunten què és millor fer. No ho sé, però facin alguna cosa“.
