Ens apropem a l’equador del període d’execució dels fons Next Generation (2021-2026), que és la gran palanca financera amb la qual Europa pretén accelerar la transició energètica i digital, i és un bon moment per fer balanç de la seva execució. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona analitzem de forma periòdica aquestes dades malgrat les enormes dificultats d’homogeneïtzació entre les diferents administracions que hi intervenen.
La primera valoració és que el ritme d’execució no està sent el desitjat, però els darrers mesos sembla que ha agafat velocitat. Això és a causa que ja està més organitzat tant els procediments de gestió, com les plataformes informàtiques i el personal encarregat. Una qüestió gens fàcil atès el coll d’ampolla que està suposant per a un model d’administració rígida i burocràtica com la nostra haver de gestionar una quantitat de recursos tan extraordinària en un curt termini de temps. Repte que s’ampliarà encara més quan s’aprovi l’addenda que suposarà duplicar la quantia fons disponibles (95.000 M€ addicionals, dels quals 84.000 M€ seran crèdits).
La responsabilitat de gestió i execució és compartida entre nivells d’administració i això dificulta fer una valoració global. D’una banda, el propi l’Estat i les seves empreses públiques executen directament al voltant del 54% del fons. La major part d’aquests fons van destinats o bé als grans projectes transformadors (PERTE), que porten un ritme d’execució més lent que la resta per la gran complexitat que representa l’aprovació d’inversions milionàries, o bé a projectes com el Kit Digital dirigits a empreses o els ajuts a municipis per a la implementació de zones de baixes emissions o per a la rehabilitació dels edificis públics. Dels fons que l’Estat ha concedit de manera competitiva en subvencions fins al 12 de juny (última dada disponible), 7.221 milions han arribat a empreses, organismes i entitats de Catalunya, el 19,4% del total (similar al pes que representa l’economia catalana en el PIB espanyol).
Tanmateix, més d’una tercera part dels fons es deriven a les comunitats autònomes perquè siguin aquestes les encarregades d’executar els projectes que s’han decidit en les Conferències Sectorials. Aquest sistema deixa poc marge a les comunitats autònomes en el disseny i definició dels mecanismes per mobilitzar els fons assignats, i pot provocar la inadequació de convocatòries a les característiques de cada territori i, en conseqüència, la manca d’interès per part dels potencials beneficiaris finals. Per aquesta via, Catalunya ha rebut el 14% dels fons destinats a les comunitats autònomes, un percentatge inferior al que obté quan accedeix per concurrència competitiva en subvencions.
La Generalitat de Catalunya ha mobilitzat fins a mitjans de juny el 77% dels ingressos rebuts, un ritme que s’ha accelerat els darrers mesos. Concretament, ha ingressat de l’Estat 2.870 milions d’euros i ha mobilitzat 2.200 milions en forma de convocatòries, licitacions i transferències a altres entitats públiques, restant encara pendents de mobilitzar 670 milions. Tenint en compte que la Generalitat gestiona projectes més granulars (de petit import que arriben a molts sol·licitants) que l’Estat, es podria dir que el balanç és favorable.
Quantes empreses s’estan beneficiant d’aquests fons? La Cambra i l’Idescat hem realitzat una enquesta a més de 3.000 establiments empresarials, de la qual s’extreu que només el 14,4% de les empreses han sol·licitat aquests fons. Un 18% preveu fer-ho o s’ho està pensant perquè els hi cal més informació. Un 28% no els demanarà perquè considera que no és per a la seva activitat. I, finalment, un 39% no en té coneixement de l’existència dels fons Next Generation. Voldria ressaltar aquest darrer percentatge perquè, a més, no ha variat respecte a la mateixa enquesta efectuada un any enrere. La manca d’informació és un dels principals obstacles que assenyalen les empreses a l’hora de participar en els fons Next Generation, juntament amb l’excés de documentació que han de presentar i la resolució lenta de l’administració. Sens dubte un dels principals reptes que té avui el sector públic és avançar en agilitat, senzillesa i claredat, especialment quan es dirigeix a les pimes. Recordem que les pimes concentren el 68,5% de l’ocupació a Catalunya, i que sense aquestes no és possible la transformació del nostre model productiu.
En definitiva, l’oportunitat hi és, el repte és enorme i el temps urgeix. Sobretot si tenim en compte que Espanya té prop de 21.000 milions d’euros assignats en forma de transferències directes que s’haurien de sol·licitar a Europa i mobilitzar abans de finalitzar el 2023 si no es volen perdre, i que possiblement arriben 84.000 milions més en forma de préstecs a executar fins al 2026. Un important volum de recursos que és importat aprofitar bé i distribuir justament entre pimes, grans empreses i administració pública.
