El Govern espanyol planeja situar José Luis Escrivá, actual Ministre de Transformació Digital i Funció Pública, com a nou Governador del Banc d’Espanya, en substitució de Pablo Hernández de Cos, el mandat del qual va finir el passat mes de juny. Actualment, aquest càrrec es troba vacant i l’ocupa en funcions la subgovernadora Margarita Delgado, cosa que impedeix que Espanya pugui votar en les decisions de política monetària adoptades pel Banc Central Europeu com a membre de ple dret del Consell de Govern d’aquest organisme.
En els darrers anys hem observat un conjunt de polèmics nomenaments en diversos organismes de màxima rellevància on s’hi han situat persones que, sense cap període de transició, han fet el salt del Govern a aquestes institucions. Alguns exemples recents són la Fiscalia General de l’Estat, el Tribunal Constitucional i ara, sembla, el Banc d’Espanya. Aquest fet, a més de generar dubtes sobre la idoneïtat del perfil triat per dur a terme les funcions legalment encomanades, pot reduir el grau de funcionalitat d’aquests organismes, ja que és possible que les persones nomenades s’hagin d’abstenir en alguns assumptes per les seves vinculacions passades, com ha succeït en reiterades ocasions amb alguns magistrats del Tribunal Constitucional que han format part del Consell de Ministres i de direccions generals i que, evidentment, no poden decidir sobre la impugnació de lleis que ells mateixos van elaborar i tramitar.
És convenient garantir que els nomenaments discrecionals per ocupar càrrecs en òrgans de control i supervisió comptin amb un perfil independent que garanteixi i doni una veritable aparença que les decisions que s’adopten persegueixen exclusivament les funcions legalment atribuïdes i que no es produeix cap desviació per perseguir interessos i objectius partidistes vinculats amb el color del partit que ha efectuat el nomenament. Això és quelcom aplicable al Banc d’Espanya, a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal i tants d’altres organismes de supervisió i fiscalització de l’activitat pública i privada a l’Estat.
La independència de les autoritats monetàries és particularment important. Els augments en la independència dels bancs centrals i el seu grau de transparència s’han acostumat a produir en països amb majors nivells de democràcia i elevats nivells d’inflació en el passat. En els darrers anys hi ha hagut reptes globals que han posat de manifest la necessitat de reforçar aquesta independència, com la crisi financera de 2008, la COVID-19 i les mesures per fer-hi front o el recent augment de la inflació a nivells rècord. Independència i transparència tenen una relació estadística positiva, que també es mou en la mateixa direcció que la qualitat institucional a escala nacional. Aquesta darrera mètrica ha experimentat un retrocés a nivell nacional, segons els indicadors de governança del Banc Mundial.
Recentment, el Banc Central Europeu ha fet pública una opinió on donava resposta a una qüestió formulada per l’autoritat monetària de Bulgària sobre el possible nomenament del governador o d’un vicegovernador del Banc Nacional de Bulgària com a primer ministre interí. La institució monetària europea recorda que, de conformitat amb l’article 130 del Tractat de Funcionament de la UE, en l’exercici de les facultats i l’execució de funcions i obligacions assignades pels tractats i els estatuts dels bancs centrals, ni el BCE ni cap autoritat monetària nacional, ni cap dels seus membres dels seus òrgans rectors, podran sol·licitar o acceptar instruccions de les institucions, òrgans i organismes de la Unió, ni dels Governs dels Estats membres, ni de cap altre òrgan. Totes les institucions es comprometen a respectar aquest principi i a no tractar d’influir en els membres dels òrgans rectors de cap autoritat monetària de la UE. Un pronunciament adient que ha de servir com a recordatori per la discussió sobre el nomenament.
