Un dels temes en política pública que ha tingut cert ressò en el debat públic a casa nostra recentment és la idoneïtat d’implementar una Renda Bàsica Universal. Tal com ja vam comentar en aquesta columna fa uns mesos, va ser una proposta que va ser valorada per part de l’administració pública catalana i que va comptar amb una important feina per dissenyar-ne una avaluació rigorosa que pogués informar de quins serien els efectes d’una renda bàsica universal.
Tot i això, el programa pilot de la renda bàsica a Catalunya no es va acabar implementat ja que no va poder navegar les canviants i tumultuoses aigües de la política parlamentària. Afortunadament, fa uns pocs dies, un equip d’investigadors de diverses universitats i fundacions nord-americanes han publicat un parell d’estudis inicials molt rigorosos i complets sobre un programa de transferència incondicional de renda a gent de baixos ingressos a diversos comtats d’un parell d’estats dels Estats Units que ens poden servir com a referència per a casa nostra.
Aquest programa de transferència incondicional de renda es va aplicar durant tres anys, entre Novembre de 2020 i novembre de 2023, a diversos comtats de Texas i Illinois i hi van participar un total de 3.000 persones. D’aquestes tres mil persones, mil van rebre mil dòlars mensuals durant els tres anys que va durar l’experiment i les dues mil restants van servir com a grup comparatiu i van rebre cinquanta dòlars al mes durant el mateix període.
Un element molt interessant a destacar d’aquest disseny experimental és que l’equip d’investigadors va ser capaç que s’aprovés una llei a l’estat d’Illinois per tal que els participants de l’estudi no deixessin de rebre les ajudes que estiguessin rebent en aquell moment i que haurien de deixar de rebre, ja que el seu nivell d’ingressos seria superior al límit d’ingressos.
De moment, l’equip investigador només ha publicat resultats relacionats amb la participació en el mercat laboral i efectes de la transferència en salut física i mental, però també compartiran resultats en àrees com estalvis, criminalitat i valors i actituds polítics.
En referència als resultats en matèria de participació laboral, els autors troben que l’estudi va generar una reducció de dos punts percentuals en el grup que va rebre els mil dòlars respecte al grup que va rebre els cinquanta dòlars. Aquesta reducció de dos punts percentuals es tradueix en una reducció del voltant d’1.4 hores menys treballades per setmana, amb el resultant d’una pèrdua d’ingressos del voltant de mil cinc-cents dòlars anuals (excloent la mateixa transferència). Aquesta reducció en el temps dedicat al mercat laboral es va veure compensat, principalment, en un increment en temps dedicat al lleure. Finalment, l’últim resultat més destacable en matèria de participació laboral és que els autors no troben efectes en la qualitat del lloc de treball dels participants en l’estudi.
Respecte als canvis en matèria de salut, el programa va provocar una reducció important en els nivells d’estrès i de seguretat alimentària, però aquests efectes no van perdurar al llarg del temps. Els autors també troben un augment de l’ús de recursos assistencials com visites a especialistes mèdics com dentistes o visites a l’hospital, però no troben una millora en indicadors de salut física obtinguts mitjançant enquestes i mostres de sang. I per últim, troben millores en salut mental, però com en el cas de l’estrès, aquesta millora només es troba present durant el primer any de l’estudi per desaparèixer a posteriori.
Com podem veure, la grandíssima majoria dels resultats publicats fins ara indiquen que els efectes d’aquesta transferència de renda incondicional són nuls, i només troba una lleugera reducció en la participació laboral.
Tot i que el signe sigui negatiu, i, per tant, vagi en concordança amb aquesta idea tan repetida entre els contraris a la renda bàsica que donar diners de manera gratuïta a la gent farà que es tornin mandrosos, cal pensar que una reducció de la participació laboral pot suposar un increment del benestar del treballador en concret si la feina que tenien no era especialment rellevant o satisfactòria. Així i tot, caldrà esperar a rebre tots els resultats de l’estudi per poder fer-nos una idea més completa de l’efecte real d’una possible renda bàsica universal.
